Protegir i millorar l’escola catalana

Els coneixements del professorat incideixen positivament en el rendiment escolar

Fa dies que l’escola catalana està assetjada. Es vol posar fi al model de la immersió lingüística que tants bons fruits ha donat. Alhora, des de les posicions més reaccionàries espanyoles, es denuncia un suposat “adoctrinament” a les escoles catalanes. En aquesta línia, ahir Ciutadans va presentar al Congrés una proposició de llei per crear una Agència Independent d’Alta Inspecció Educativa que asseguri que l’ensenyament que reben els alumnes no surti del marc constitucional.

Davant d’aquest atac a la nostra escola, els mestres cada cop més es mobilitzen per denunciar-ho. També ha contribuït a aquesta mobilització la citació judicial que va fer declarar vuit mestres de la Seu d’Urgell per un suposat delicte d’incitació a l’odi pel sol fet de tractar a classe els fets de l’1-O.

Per protegir el nostre sistema educatiu, cal recordar que la qualitat de l’escola i dels mestres és un pilar essencial de l’estat del benestar i d’una societat. Per tant, és interessant examinar quins factors influeixen en la millora de la qualitat dels docents, tot i que no és fàcil de quantificar. Aquest aspecte s’analitza en un informe recent de l’Institut d’Economia de Barcelona dirigit pel professor Oriol Escardibul.

Molts cops els estudiants, i també els pares, donen una bona part de la culpa d’un rendiment escolar baix als mestres. Està contrastat per l’evidència empírica que hi ha una relació positiva entre la qualitat i la capacitació per ensenyar dels docents i el rendiment dels alumnes. Diversos estudis ens diuen que com millors són els mestres, millors són els resultats dels alumnes. En el cas espanyol, els professors Jorge Calero i Oriol Escardibul (UB) demostren en un estudi recent que tenir un professor que se situï entre el 5% millor, respecte a tenir-ne un que estigui entre el 5% pitjor, millora el resultat mitjà dels alumnes en un 15%. També és interessant subratllar que l’estudi mostra que els millors professors estan lleugerament sobrerepresentats als centres privats i als centres on les famílies tenen un nivell econòmic i sociocultural més elevat. Per tant, Calero i Escardibul conclouen que es tracta d’una distribució de recursos amb un efecte regressiu sobre els resultats de l’alumnat.

L’escola catalana està assetjada: es vol posar fi al model d'immersió que tants bons fruits ha donat

Així, diversos estudis conclouen que els coneixements del professorat incideixen positivament en el rendiment escolar, com sembla obvi. Per això la formació continuada dels docents és positiva. No obstant, alguns estudis americans conclouen que el fet que els mestres tinguin un màster no té efectes positius en els resultats obtinguts pels estudiants ni en matemàtiques ni en comprensió lectora a secundària i batxillerat. En canvi, sí que en té en la disminució de l’absentisme escolar.

També es constata que treballar amb bons mestres augmenta l’eficàcia docent: les millores més altes en eficàcia docent es produïen en mestres que inicialment tenien un rendiment baix. Cal mencionar el cas del sistema Impact, d’avaluació del professorat, a Washington, que es va traduir en una amenaça d’acomiadament del professorat amb baix rendiment. El resultat va ser que aquesta amenaça va incrementar el rendiment dels docents que no obtenien bons resultats.

Alhora l’anàlisi empírica evidencia que l’experiència dels docents influeix positivament en els resultats escolars, però que aquesta experiència no sembla traduir-se en millores de rendiment més enllà dels primers anys de docència: es constata que l’experiència s’obté en els primers anys de docència (els primers 12 anys).

Finalment, hi ha certa evidència que demostra l’existència d’una relació causal entre la remuneració dels docents (i els incentius retributius) i els resultats de l’alumnat. Concretament, alguns estudis han detectat que un augment del 10% en el sou del professorat redunda en un increment en els resultats de l’alumnat d’entre un 5% i un 10%. Una explicació d’aquest efecte es pot donar perquè, si el sou és bo, els docents tindran més incentius per esforçar-se i millorar els resultats acadèmics dels estudiants. Així mateix, es pot argumentar que en millorar el salari del personal docent millorarà la seva posició en la distribució salarial del país i, per tant, l’estatus de la docència com a professió. Això farà que la docència sigui una professió més selectiva i, en conseqüència, facilitarà la contractació de persones més capacitades.

Els factors mencionats anteriorment poden ajudar a dissenyar la política educativa. La qüestió és saber si els bons mestres neixen o es fan. Segurament hi ha factors innats, però també és cert que els bons mestres es fan. En aquest cas, cal centrar-se a millorar les polítiques educatives del professorat: cal oferir una bona formació contínua als mestres i establir mecanismes d’avaluació de la seva tasca. També cal millorar el nivell salarial dels professors i crear incentius retributius. Així farem bons mestres, millorarem el rendiment de l’alumnat i beneficiarem tota la societat.

Més continguts de