22/10/2023

A l'ONU se li escapa el món de les mans

3 min
Una dona seu entre la runa de casa seva l'11 d'octubre després dels grans terratrèmols que van devastar la regió d'Herat, a l'Afganistan.

El món està pendent de les Nacions Unides, com a garants de la pau i la justícia social, en un moment en què les crisis a l'Afganistan, amb l'arribada dels talibans al poder, i Palestina posen a prova la credibilitat de l'organització. Davant el patiment de les dones i els nens afganesos i, d'altra banda, la tràgica pèrdua de vides, hem de qüestionar-nos si les Nacions Unides compleixen amb la seva missió.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L'últim terratrèmol a l'Afganistan ha suposat la mort gairebé exclusivament (90%) de dones i nens a conseqüència de les mesures imposades pel règim talibà, que obliga les dones a estar-se tancades a casa. Més de 2.000 víctimes mortals, de moment. Aquesta situació ha immergit el país en el caos, ha deixat innumerables civils en un estat de desesperació i ha sotmès els més vulnerables, dones i nens, a dificultats inimaginables. La seva seguretat i els seus drets bàsics estan dilapidats i és una obligació moral imperiosa de les Nacions Unides defensar-los.

Mentrestant, a Palestina, el conflicte en curs segueix cobrant-se la vida de nens innocents. Vides joves apagades prematurament; somnis trencats per la violència. El món observa i es pregunta: quines mesures estan prenent les Nacions Unides en favor d'una solució pacífica al conflicte? Tot i que les Nacions Unides s'enfronten a desafiaments complexos, no poden eludir la seva responsabilitat. Ja que la seva missió es fonamenta en els principis de justícia, d'igualtat i de pau, les Nacions Unides estan cridades a promoure i protegir els drets i la seguretat tant de les dones i els nens afganesos com dels civils palestins i israelians. Les recents declaracions del primer ministre d'Israel, del ministre de Defensa i del portaveu de les Forces de Defensa d'Israel són esfereïdores: una retòrica amb tics genocides, així com la deshumanització dels seus enemics. On és ara la doctrina R2P (responsabilitat de protegir) que va activar l'ONU per a Líbia el 2011?

Les Nacions Unides haurien de posar la política al servei dels drets humans i col·laborar amb la comunitat internacional per prendre mesures concretes basades en els seus principis fundacionals. Davant aquestes crisis urgents, les Nacions Unides tenen una oportunitat única per demostrar el seu compromís amb la justícia social i la pau.

És evident que hi ha una gran quantitat de conflictes en el món actual, i cada un d'ells presenta desafiaments únics. La situació a Ucraïna i l'enfrontament indirecte entre Rússia i l'OTAN és un exemple d'aquesta complexitat. No obstant això, és important abordar aquestes qüestions amb una visió equilibrada i una comprensió profunda de les causes i conseqüències d'aquests conflictes i fer valer els principis de l'ONU així com la seva autoritat. A Ucraïna entenem que hi ha una nació perpetrant una invasió imperialista i il·legal segons els tractats de l'ONU. Però l'ONU no té cap capacitat d'intervenir-hi perquè aquesta potència invasora té dret a veto en el Consell de Seguretat.

A les Nacions Unides el món se'ls escapa de les mans. Invasions que crèiem que eren cosa del segle passat, neteja ètnica a l'Alt Karabakh, amenaces de genocidi a Gaza, cops d'estat al Sahel. I, així i tot, no mouen un dit. O no poden moure un dit.

Avui es violen més drets humans que ahir, demà seran més que avui. Em sembla essencial que si les Nacions Unides no fan la seva feina, o no poden fer-la, nosaltres, la societat civil, abracem els seus mandats i els fem nostres. No fem passar massacres per postures ideològiques. No deshumanitzem poblacions senceres perquè no ens agrada com pensen. Com a societat civil hem de ser coherents i condemnar sempre la violència, la violació dels drets humans allà on sigui, com sigui i a tothom que les faci: sense matisos ni partidismes, perquè això no és un partit de futbol, és el món real.

La justícia i la pau són valors universals que han de ser buscats en qualsevol conflicte, però aconseguir-ho sovint implica diàleg, comprensió mútua i concessions. És important que les persones reflexionin profundament sobre aquestes qüestions, examinin fonts diverses d'informació i escoltin opinions diferents per arribar a una comprensió més completa de les situacions. Cal promoure el diàleg, la pau i la justícia com a objectius comuns. Això requereix un esforç col·lectiu i la voluntat de superar les diferències per construir un món més just i pacífic per a tothom.

Nadia Ghulam és una activista afganesa
stats