L'ornitòleg d'Aena
Vaig sentir el president i conseller delegat d'Aena, Maurici Lucena (que hauria estat el vicepresident econòmic de Salvador Illa, si el líder del PSC hagués arribat a la presidència i no s'hagués quedat a l'ombra), a El matí de Catalunya Ràdio. Parlava de l'ampliació de l'aeroport del Prat, òbviament per defensar-la amb entusiasme, però en alguns moments feia l'efecte que sentíem una versió doblada al català d'algun programa de Félix Rodríguez de la Fuente. O que parlava algú del GOB (el Grup d'Ornitologia Balear, veterana i benemèrita entitat ecologista) o, en tot cas, un autèntic expert en ocells i en la fauna dels aiguamolls. Va arribar a fer esment dels cicles d'aquests ocells (ara no sé si parlava de la nidificació o dels aparellaments) i a sostenir que, en cas de fer-se la discutida ampliació de l'aeroport, el delta del Llobregat hi sortiria guanyant superlativament, i fins i tot veuria la seva superfície augmentada un 25%. També va sostenir que l'aeroport ampliat seria un hub de connexions internacionals d'allò més sostenible, i ja ens va vendre els avions amb zero emissions de les companyies Boeing i Airbus, que travessaran el cel sense deixar-hi rastre. A més d'un ornitòleg conscienciós, per moments semblava un d'aquells venedors ambulants dels westerns que anaven pels pobles amb un carro oferint un xarop que curava tots els mals.
“A la gent que es preocupa pel medi ambient també els deu preocupar el futur dels seus fills i nets”, va deixar anar Lucena, en una altra exhibició d'originalitat. Segons ell, si no es fa l'ampliació del Prat, el futur de les properes generacions serà negre com el sutge, mentre que, si es fa, serà daurat i resplendent. Fins i tot va tenir un moment lleument sobiranista en afirmar que, si no s'amplia el Prat, Madrid i el seu monstruós aeroport de Barajas li passaran la mà per la cara a Barcelona, que perdrà (encara més) competitivitat. Ja ho veuen: amb ampliació de l'aeroport, Barcelona i Catalunya seran Shangri-la; sense ampliació, seran una calamitat i un desastre.
En realitat, Lucena és el representant del sector turístic, que ens causa a tots greus perjudicis a mitjà i llarg termini a canvi dels beneficis a curtíssim termini d'uns pocs (i d'uns llocs de treball molt majoritàriament precaris). A aquesta gent, el futur dels nostres fills i nets, el delta del Llobregat i els cicles d'incubació dels ocells que l'habiten els importen un rave. I la competitivitat de Barcelona els interessa només en la mesura que els pot reportar a ells uns guanys exagerats que no es reinverteixen aquí, sinó que van a l'explotació turística de països pobres o a comptes corrents a paradisos fiscals. No s'ha parlat prou, per cert (ni s'ha començat), del paper fonamental que va tenir el trànsit aeri en l'expansió de la pandèmia del coronavirus. Tots necessitem ser competitius i tenir una bona mobilitat, però aconseguir-ho passarà precisament (pensant, precisament, en el futur dels fills, dels nets i de l'espècie humana en general) pel decreixement i la racionalització dels aeroports i l'ús que en fem.
Sebastià Alzamora és escriptor
