La lluita de la PAH i la campanya contra Ada Colau
La història de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) és una història d'èxit. Anys de lluita ciutadana en el més absolut anonimat (quan els desnonaments eren només una petita nota a peu de pàgina dels balanços dels grans bancs i no preocupaven a ningú) han culminat en un ressò mediàtic a l'altura de les injustícies denunciades i en victòries tant en l'àmbit polític -la iniciativa legislativa popular (ILP) que ara es tramita al Congrés- com en el judicial -la sentència del Tribunal de Justícia de Luxemburg.
Que la PAH i la seva portaveu, Ada Colau, han tocat os ho demostra la campanya en contra seu iniciada per la dreta mediàtica i dirigents del PP com la delegada del govern espanyol a Madrid, Cristina Cifuentes, que han volgut de manera matussera relacionar la plataforma amb l'entorn d'ETA. Ahir centenars d'afectats van acudir als jutjats per reclamar la paralització d'expedients de desnonaments arran de la sentència europea que declara abusiva la legislació espanyola i que reclama que els jutges tinguin més marge de maniobra per aturar les execucions hipotecàries. Un pas més en la seva lluita.
Últimament, però, s'ha qüestionat la decisió de la PAH de portar les protestes davant dels domicilis dels diputats del PP, arran de la negativa d'aquest partit a acceptar les principals propostes que es recullen a la ILP, sobretot la que fa referència a la dació en pagament.
És cert que es tracta d'una mesura de pressió extrema (perquè afecta els polítics, però també el seu entorn familiar), com també ho és que no és comparable al patiment d'una persona que es queda sense casa d'un dia per l'altre. Però precisament perquè la causa contra els desnonaments ha aconseguit un gran suport popular, la PAH ha d'anar amb molt de compte amb les seves iniciatives. En aquest sentit, l'anomenat escrache és perillós i pot derivar en algun incident aïllat que de ben segur serà degudament aprofitat en contra d'una causa que té enemics molt poderosos.
