Pancatalanisme

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEls esdeveniments es precipiten i ens troben sense haver acabat la nostra feina. Faltava el punt final a la laboriosa tasca de tants anys empresa per lo catalanisme. Està encara per fer l’acte solemne en què Catalunya desperta, i amb complerta possessió integral de la seva consciència, es dirigís a les demés germanes de l’antiga corona aragonesa, demanant-les-hi el seu concurs i oferint-les-hi la seva força. Lo catalanisme havia deixat això per l’últim. Comprenia que havia d’ésser tot Catalunya i no la majoria dels catalans la qui pactés amb ses germanes de raça i civilització, i confiava resignat que arribés l’hora. Però en lo fons de cada un i en los sentiments generals de tots los patriotes catalans, al mateix temps que una viva simpatia per los demés regnes de la històrica confederació, s’hi desenrotllaven esperances del seu reviscolament i de la nova abraçada que farien amb la nostra pàtria. [...] Ah, la fe en això era ben potent! En parlàvem poc, però hi pensàvem molt, i la nostra fe està a punt d’ésser recompensada. Tingueu fe tan sols com un gra de mostassa, deia qui podia dir-ho, i s’acostaran a vosaltres les muntanyes. Nosaltres hem vist més que una muntanya, una illa sencera, travessar lo mar fent via cap aquí. La graciosa Mallorca va acostant-se, i des de les finestres de la casa-pàtria es distingeixen ja les blanques puntes del Puig Major, i la dolça flaire dels tarongers de Sóller i Valldemosa arriba ja fins a Catalunya. [...] Nosaltres conjurem els mallorquins que no es retardin més i que vinguin sense perdre temps per a unir-se amb les nostres reivindicacions polítiques, que no han de faltar a Mallorca il·lustrats patricis per a guiar-los. [..] Que vinguin, doncs, amb la seguretat complerta de què davant la nostra unió, València no podria per més temps deixar d’escoltar la veu de la sang i s’ajuntaria amb nosaltres per a reclamar i exigir lo que de dret nos toca. Ah! Quan ens tornéssim a trobar junts, catalans, mallorquins i valencians, i tota la raça s’hagués unit amb una abraçada, les nostres reivindicacions patriòtiques prendrien aleshores una força extraordinària. Davant per davant de les idees absorbents i centralitzadores de l’Espanya actual, ressortiria victoriosa i novament moderna la tradicional bandera de la llibertat i autonomia, que és lo fonament de nostres idees polítiques. [...]