La parcialitat del TC, un problema per a Espanya
Espanya té un greu problema, i aquest problema es diu Tribunal Constitucional (TC). El fet que el màxim òrgan judicial espanyol s’hagi convertit en un actor polític crucial, en especial en relació a Catalunya, suposa una greu anomalia. L’àrbitre de la democràcia espanyola, de tan ser instrumentalitzat, ha perdut neutralitat. L’ha perdut molt clarament a Catalunya, com es va fer palès ahir en la manifestació que va aplegar sindicats, entitats sobiranistes i socials i la majoria de partits polítics, tret de C’s i PP. El Constitucional ha dictat 49 sentències contra la Generalitat des del 2010, quan es va produir la més dolorosa i atípica en carregar-se el nou Estatut referendat per la ciutadania. Aquell gest contra la voluntat popular va donar el tret de sortida al procés sobiranista. Des d’aleshores, impulsat per l’acció dels governs espanyols, el TC s’ha convertit en una mena de braç jurídic per frenar la voluntat democràtica catalana reiteradament expressada a les urnes. La manca de voluntat dels executius estatals a afrontar el repte català des de la política ha portat a una judicialització amb el Tribunal Constitucional com a protagonista. Un TC que, per la seva mateixa composició condicionada per les majories parlamentàries, ha anat fent al llarg dels anys, i de manera evident durant l’últim lustre, un evident gir cap a una interpretació restrictiva del text constitucional del 1978, especialment pel que fa a la concepció territorial.
Sens dubte, el bloqueig polític i el decantament judicial suposen un problema per a la Catalunya que aspira a decidir el seu futur. Però també són un llast per a una Espanya que està experimentant una regressió democràtica respecte del que va representar en el seu moment, amb tots els límits que es vulgui, l’esperit d’obertura de la Transició. Aquesta setmana mateix, el TC rebrà una petició inèdita del Congrés contra un govern en funcions del PP que es nega a ser controlat: altre cop la manca de capacitat de pacte polític. Avui l’esperit de la política espanyola és de confrontació, i de tancament de files cap a una visió constitucional unitarista i conservadora desbordada pel sobiranisme català.
