“Per què parleu tant de Trump?”
Ens ho pregunten sovint els lectors. Hi ha una primera resposta òbvia: per la gran influència que sempre han tingut els Estats Units en la nostra vida contemporània. Però la raó més important és perquè Trump és el president d’una democràcia (tan imperfecta com vulgueu, però antiga i ininterrompuda, i des de Catalunya, subsistema polític de l’estat espanyol, no és que puguem donar gaires lliçons) i la degradació autoritària, arbitrària, personalista que Trump representa és un exemple per als aprenents de bruixot europeus.
Després d’atacar la llibertat de manifestació i de càtedra a les universitats, Trump acaba de firmar una ordre executiva per acabar amb els diners públics que finançaven la ràdio i la televisió públiques. No són gaires diners, perquè es financen sobretot amb donants i patrocinadors privats, però és el fet. La ràdio, la NPR, és una illa sense anuncis rodejada d’un mar comercial, una finestra al món en el món informatiu tancat en ell mateix, un mitjà amb una línia editorial que aquí ens semblaria de centreesquerra, amb informació política de l’estil “aquest ha dit això i el contrari li ha contestat allò altre” i que, sense qüestionar gens el sistema, informa sobre cultura, minories, canvi climàtic i drets reproductius, amb un to serè, reflexiu i sense crits, i això, als Estats Units de Trump, sona antisistema i irrespectuós amb el líder suprem.
La manera de fer política de Trump és fer por, és fer sentir a tothom insegur i obligar-lo a callar. M’escriu un amic que té un fill que treballa en una gran companyia americana: ha hagut de comprometre’s per escrit a no opinar de política ni a les xarxes ni a la feina. Hi ha qui ja ho compara amb l’Alemanya dels anys trenta. De moment, i no és poc, Trump confirma que era veritat allò que la democràcia sempre està a una generació d’extingir-se.
