Pau als homes de bona voluntat
De Luigi Sturzo (Caltagirone, Sicília, 1871 - Roma, 1959) a El Matí (25-XII-1935). Al·legat d'un sacerdot italià en un diari català de referència. Foto: militars italians a Abissínia.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsNadal del 1935: la litúrgia repeteix les paraules dels àngels: "Pau als homes de bona voluntat". En la consciència del just sempre hi ha pau; en la consciència de l'impiadós mai no hi ha pau. La guerra italo-abissínia pertorba la pau entre els pobles, exercita el just, turmenta l'impiadós; la litúrgia repeteix les paraules dels àngels: "Pau als homes de bona voluntat". ¿Qui ha mancat de bona voluntat en causar el gran mal que és una guerra? Només Déu llegeix en les consciències; nosaltres amb prou feines podem judicar els actes i les paraules. ¿Per què exaltar la guerra com una alta finalitat d'un poble, com un mitjà de dominació sobre els altres, com un acte de valor i d'orgull col·lectiu? Isaïes parla amb inefable joia de quan les espases i les llances es transformaran en arades i falç; de quan el vedell, l'anyell i el lleó viuran plegats. Ell canta la pau del Messies. La litúrgia repeteix les seves paraules. ¿No podien, Itàlia i Abissínia, entendre's amistosament en allò que es refereix a una zona a colonitzar, emprant-hi la meitat o la tercera part dels diners que Itàlia despèn actualment per a la conquista? ¿No podia la Societat de Nacions afavorir una entesa així, tan bon punt es produí l'incident d'Ual Ual, sobre el conflicte que anava madurant? [...] Itàlia ha promogut la guerra per tal de tenir terreny per colonitzar, però les despeses amb què toparà (a part de les pèrdues humanes) són tan grans, que durant molts anys els italians no tindran mitjans suficients per a desenvolupar la pròpia economia a l'interior, ni per a finançar empreses colonitzadores. Abissínia ha comès l'error de no entendre's primer amb la Societat de Nacions per millorar el propi règim civil i econòmic; avui dia ha de sostenir el pes d'una guerra de defensa, molt llarga, costosa i cruent. [...] Itàlia no accepta el qualificatiu d'agressor, i llança la responsabilitat sobre Abissínia. ¿Com pot fer-se creure al món que Abissínia (amb els errors que se li atribueixen) hagués agredit Itàlia? [...]