El 12 de desembre de 2024, després d’una intensa campanya que va sostenir la societat civil europea, vam aconseguir bloquejar el projecte de reglament europeu de monitoratge automatitzat de les converses íntimes de la ciutadania europea, conegut com a Chat Control. Es va aconseguir una coalició de governs que va impedir assolir una majoria qualificada. Espanya no n’era un, ja que des del principi es va significar amb una de les posicions més extremes a favor. Un document que es va filtrar el 2023 va treure a la llum les següents declaracions del ministeri de l’Interior: "Idealment, segons la nostra opinió, seria desitjable prevenir legislativament que els proveïdors de serveis amb seu a la UE implementin xifrat d’extrem a extrem. […] La detecció automàtica de contingut en les comunicacions interpersonals és clau".
Lluny de voler evitar un altre cas Pegasus, ara estem davant d'un Pegasus per a tothom.
La presidència danesa de la UE ha impulsat els últims temps el retorn d’aquest malson, amb una versió encara més radical i contravenint el mandat del Parlament Europeu.
Aquesta proposta inclou l’escaneig massiu i obligatori de les comunicacions privades i pretén trencar el xifratge segur obligant a introduir l’escaneig del client dins de les teves aplicacions de missatgeria. I, atenció: els comptes governamentals i militars quedarien exempts d’aquest escaneig intrusiu. Privacitat per als poderosos, vigilància massiva per a la ciutadania. El propòsit d’aquesta regulació no podria ser més clar. Fins i tot un memoràndum filtrat del govern alemany confirma que el Servei Jurídic del Consell considera que aquest pla, igual que l’intent del 2024, continua vulnerant els drets fonamentals.
Chat Control és el nom amb què popularment es coneix el reglament pel qual s’estableixen normes per prevenir i combatre l’abús sexual de menors (Regulation to Prevent and Combat Child Sexual Abuse, Child Sexual Abuse Regulation).
Contràriament al que indica el seu títol, no hi ha ni una sola línia en aquesta legislació sobre com prevenir i combatre l’abús sexual de menors. Ni una paraula. No és una llei contra l’abús sexual de menors que perjudica internet. És només una llei contra internet, que oblida l’abús sexual de menors i només el fa servir per justificar la seva propaganda contra un internet democràtic.
Els abusos a menors són horribles. És una vergonya malgastar esforços utilitzant-los com a simple excusa per a altres fins. La brutal influència dels lobis conservadors, tecnòfobs i amb una visió d’internet com un espai que han de controlar i que ha d’estar monopolitzat només per grans actors dominants és evident.
El que es busca i s’aconseguiria si s’aprova Chat Control recorda les èpoques més fosques de la història, a més de traspuar incompetència. Estableix la vigilància massiva i anul·la la inviolabilitat de les comunicacions. Proposa una tecnologia que és en si mateixa una bretxa de seguretat. Ataca els sistemes distribuïts i les pimes i start-ups tecnològiques en favor dels monopolis. És el contrari d’una solució.
Pel que fa als abusos sexuals a menors, estadístiques com les de l’OMS indiquen que la majoria són comesos per persones conegudes per l’infant, com familiars, amics o veïns. Una regulació que ataqués de veritat els abusos sexuals a menors i el material generat pels abusadors seria realment urgent i tractaria de dotar de mitjans, eines i marc legal el professorat, pediatres, psicopedagogs, treballadors socials, policies especialitzats i altres professionals de primera línia per identificar i actuar en aquest tipus de casos.
No hi ha res d’això a Chat Control. Que aquest malson arribi sota l’aparença de “protegir la infància” –un argument utilitzat per dictadures d’arreu del món– és indignant.
Conèixer aquesta informació és important. Justament aquest divendres va quedar fixada novament la posició dels països membres de la UE. Els que la van rebutjar van ser Àustria, Bèlgica, la República Txeca, Finlàndia, els Països Baixos, Polònia, Luxemburg, Eslovàquia i, a l'últim moment, Alemanya, cosa que va tornar a aturar el projecte. Espanya, malgrat els esforços de la societat civil, no és un d'ells. Potser enveja Rússia, on ja fan servir Max, una app d'estat instal·lada als dispositius de tothom que controla, per exemple, que ningú busqui "LGTB" a internet.
