La pel·lícula de l’estiu

Dilluns serà el primer gran sant tornem-hi de la temporada (el segon serà el dilluns 5, gentilesa del conseller d’Ensenyament), i la immensa majoria haurem deixat enrere les vacances i la vida d’estiu amb les seves jornades intensives i les persianes abaixades del 15 al 28.

Hem passat un estiu estrany, tens, dur. Hi ha hagut dies que el telenotícies semblava la sinopsi d’una pel·lícula distòpica: “En una Europa de l’Est en guerra i amb una central nuclear amenaçada pels míssils, les platges de l’oest s’omplen de turistes i els hotels arriben a ocupacions d’abans de la pandèmia; la calor assoleix rècords històrics de temperatura, asseca els parcs anglesos, els rius francesos i el pantà de Sau, on centenars de persones entren diàriament a l’església de Sant Romà de Sau i algunes se n’emporten una pedra de record. Mentrestant, als supermercats de Catalunya han de racionar les bosses industrials de glaçons davant l’escassesa del producte i la por dels clients de no poder refredar els seus gintònics. Tothom enveja la Cerdanya quan a la méteo informen que els plou cada tarda. Hi ha tempestes de mitja tarda amb pedres de la mida d’una castanya i incendis devastadors que calcinen boscos a Portugal, Espanya i França. Els governs avisen que s’acosta un hivern cru i limiten a 27 graus la temperatura de l’aire condicionat. Tot i que els preus de la benzina i del gasoil són tan cars que el govern l’ha hagut de subvencionar, l’AP-7, sense peatges, va plena com un ou i els camions desapareixen de l’Eix Transversal. Als esports, el Barça evita que Messi vingui amb el PSG a jugar la primera fase de la Champions, però no se salva de jugar contra el Bayern i l’Inter. El grup del Madrid, en canvi, és la broma de cada sorteig”.