23/11/2022

Pisos amb bitxos

2 min

És mig matí. La tele està engegada i va desgranant el previsible menú del dia: pressupostos, sessió de control, Escòcia, Ucraïna i, de postres, el Mundial... Ara connecten amb un carrer de Barcelona: a la porta d'un immoble, uns veïns protesten perquè un fons d'inversió ha comprat l'edifici i els vol fer fora. Parlen veïns que es troben amb pressions dels nous propietaris de l'edifici perquè marxin. Pressions és massa amable per definir-ho: soroll d'obres, trucades, visites, converses desagradables, ultimàtums.

Són persones que paguen puntualment el lloguer mensual (lloguer de renda antiga, en alguns casos) i a qui estan fent la vida impossible perquè marxin de casa seva. Gent que, contracte en mà, no tindrien per què amoïnar-se, però que han entrat en pànic perquè ara es veuen al carrer, sense sostre. No són negoci. Ni persones. A l’ofici en diuen “pisos amb bitxos”.

La notícia d'avui s'afegeix a les d'altres dies: les dels desnonaments dels que no poden pagar el que es van comprometre a pagar, o les d'aquells a qui han apujat el lloguer d'una manera que ja no hi poden fer front. Són notícies que transmeten una sensació de vulnerabilitat general. És com un avís a la població de fins on pot arribar el mercat amb les teves coses i els teus drets.

Aquestes són les situacions que contribueixen a augmentar el malestar general, la desvinculació del bé comú, la confiança en el dret i la democràcia mateixa, perquè tothom veu la injustícia però aparentment no queda cap més opció que la protesta o la resistència heroica destinada a ser silenciada. Són especialment cruels quan afecten persones grans, o soles, o malaltes, o amb fills petits, però són duríssimes amb tothom, perquè revelen la impotència de la política davant les dimensions cada cop més grans del mercat, que és qui mana.

Antoni Bassas és periodista
stats