El plàstic, una plaga al fons del mar
El 40% dels residus que acaben al fons del mar són plàstics, majoritàriament embolcalls de menjar i begudes, amb un paper destacat per a les canyetes per beure. L’augment imparable del consum de menjar per emportar és en bona part responsable d’aquest increment dels plàstics al fons del mar, tal com alerta la plataforma Seas at Risk. Només a Europa es calcula que cada any arriben 100.000 tones de plàstic al mar procedents de les costes: ampolles, taps, envasos, gots de cafè i embalatges diversos.
Espanya és dels països europeus amb més consum de tots aquests productes. Per exemple, és el segon en ús de canyetes. Només cal que pensem en els tipus de residus plàstics que generem habitualment a les nostres llars. Certament, costa molt reduir-ne el consum. La compra en grans establiments normalment va associada a empaquetatge en plàstic, molt per sobre del cartró. El consum quilòmetre zero és més responsable.
Però si a les ciutats i pobles si un vol pot practicar el reciclatge, quan estem de lleure a les platges, la costa o les àrees a l’aire lliure, això és més difícil. Sovint els plàstics acaben, ni que sigui sense voler, a l’aigua. A vegades per acció del vent, d’altres per pura irresponsabilitat de la gent. En tot cas, el Mediterrani, per la seva situació geogràfica i la seva forta explotació turística, és especialment vulnerable a la contaminació dels plàstics. Les campanyes que s’han fet en diferents països, o les accions de denúncia específica per aquest tema d’organitzacions com Greenpeace, han tingut fins ara efectes limitats. Cal insistir-hi: tant per conscienciar la població com per forçar els governs a actuar amb legislacions ambientals més rigoroses i amb dotacions pressupostàries per a la neteja dels fons marins i per al manteniment de les platges. Els activistes demanen, si cal, lleis que prohibeixin els plàstics per a usos quotidians.
A Catalunya ja es paguen les bosses de plàstic. En altres llocs es dona valor monetari a les ampolles de plàstic. També s’ha avançat en la utilització de bosses de cartró en alguns sectors (roba, regals, però poc als supermercats d’aliments). En tot cas, hi ha molta feina a fer en tots els fronts. De la mateixa manera que avui ens sembla escandalós trobar un bosc ple de plàstics, també hauríem de pensar el mateix per al fons marí.
