Un poble de costums bàrbars
Hi ha una cultura que tracta amb una crueltat extrema les seves dones, una societat avançada des del punt de vista tecnològic que ha assolit fites tan extraordinàries com posar els peus a la Lluna o allargar l’esperança de vida unes quantes dècades però que manté unes pràctiques que des del punt de vista antropològic es poden descriure com a autèntiques barbaritats pròpies de les tribus més primitives i salvatges. Vegem-ne alguns exemples.
En aquesta civilització hi ha el costum de privar les nenes púbers d’aliment. Mitjançant diferents canals de comunicació es difonen de manera efectiva, insistent i sostinguda en el temps missatges que fan creure a nenes i dones adultes que l’alimentació necessària per a la supervivència és perjudicial per a elles i que l’han de restringir tant com puguin. Aquests valors culturals es transmeten amb idees que tenen totes les característiques del pensament supersticiós i màgic, perquè les persones que en són víctimes acaben creient que la seva felicitat, el seu benestar i l’èxit que puguin tenir a la vida depenen únicament i exclusivament dels aliments que ingereixin i del fet que puguin presentar una dimensió física disminuïda en un procés terriblement sàdic que ens recorda el de la reducció d'algunes tribus de jívaros, si bé en aquest cas no es redueix el cap dels enemics abatuts sinó el cos sencer de les femelles de la tribu, un procediment que serveix per sotmetre-les alhora que genera ingents beneficis econòmics per a les dominants. En tot cas, aquestes pràctiques culturals són enormement perjudicials per a la salut de nenes i dones i deriven en un sofriment que es perpetua al llarg de molts anys i que pot acabar provocant la mort.
Altres pràctiques cruels i perjudicials són les nombroses mutilacions que també s’infligeixen a les dones per satisfer el desig i les fantasies sexuals dels homes. Es realitzen en centres especialitzats anomenats clíniques i les més habituals són la de trencar l’os del nas per fer-lo més petit o tallar els pits de les dones per farcir-los amb globus inflats fabricats amb substàncies sintètiques. Aquesta operació en concret està tan estesa que les famílies la “regalen” a les seves filles quan arriben a la majoria d’edat, de manera que té les característiques d’un ritu iniciàtic. Els curanderos encarregats de realitzar aquests dolorosos procediments, anomenats aquí cirurgians plàstics, duen a terme altres intervencions com ara la mutilació facial de les dones considerades massa grans, a les quals se'ls desenganxa tot del rostre per després estirar-ne la pell com si es tractés d’una màscara, cosa que provoca molts problemes d’expressió i mobilitat que dificulten la parla, la ingesta d’aliments o el riure. En les últimes dècades s’han desenvolupat altres tècniques (que els curanderos anomenen, de manera fraudulenta, de “rejoveniment”) que consisteixen a injectar substàncies tòxiques en els teixits per paralitzar la musculatura o inflar el llavis, que en molts casos es consideren lletjos si no tenen un gruix considerable. En aquests moments i també per a benefici de les elits econòmiques, aquestes pràctiques s’estan estenent a dones cada cop més joves, que acaben presentant una aparença de joguina de plàstic, de nina viva que excita els homes d’aquesta cultura caracteritzada per la normalització de les perversions sexuals.
Tot i que en aquesta civilització hi ha hagut un important moviment de lluita contra els valors patriarcals que ha aconseguit canvis culturals importants com ara l’equiparació de drets legals entres homes i dones, el cert és que les pràctiques perjudicials per a la salut tenen una prevalença enorme i els curanderos segueixen mutilant i jivaritzant nenes i dones perquè legalment l’únic límit que tenen és el del consentiment de les seves víctimes.
