23/01/2020

Es pot saber on ens volen portar? (1930)

2 min
Es pot saber on ens volen portar? (1930)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsNo sé pas si hi haurà algú que considerarà que és una grossa inconveniència dir que existeix a Catalunya un sentiment, que anomenarem el catalanisme, sobre el qual es pot fonamentar una política sensible i forta. Estem d’acord sobre aquesta afirmació? No n’estic pas segur. Es dóna el cas paradoxal, aquests dies, que ens posem d’acord ràpidament sobre totes les qüestions que no existeixen. Plantegem, en canvi, un fet viu i passa que ens tirem els plats pel cap i no hi ha manera d’entendre’ns. Per aquest camí, on arribarem? És literalment impossible de preveure-ho. [...] ¿Per què ens entestem a afeblir amb les nostres extravagants discòrdies el sentiment particularista? Catalunya és un país petit, és un país pobre i és un país d’un passat misèrrim. És, però, el nostre país, i no en tenim d’altre! ¿Per què l’hem d’empetitir encara més amb la “guerrilla ” de les faccions? [...]

Hom està agitant i discutint, ara, una sèrie de qüestions purament bizantines, indescriptiblement buides, que demostren potser un retorn pur i simple a l’estat anterior a la concreció del catalanisme polític. [...] Hi ha coses estranyes. La primera i la més greu és aquest estat d’esperit que consisteix a suposar que Catalunya és un país definitivament constituït i a mirar per sobre l’espatlla tothom que faci quelcom per constituir-lo. [...] La segona cosa a la qual volem fer referència és aquesta ridícula polèmica entre Catalunya endins i Catalunya enfora, que és, potser, la polèmica que s’ha tingut al món capaç d’assegurar una hilaritat més persistent i més viva. ¿Què vol dir “per Catalunya endins”? ¿Què vol dir “per Catalunya enfora”? És que Catalunya és un autòmat?

Les persones que observen els cossos vius diuen que quan un cos està malalt o afeblit es contreu damunt seu mateix i que, per contra, la salut és sempre sinònim d’una voluntat de força expansiva. ¿Tan afeblits estem que ens hàgim de contreure? ¿O és que han inventat una màquina que posant-hi una peça de deu cèntims al forat, actua a voluntat Catalunya endins o Catalunya enfora? ¿No és infinitament pueril perdre hores i hores discutint aquests jocs de paraules ridículs?. [...] I la discussió sobre la república i la monarquia és un fet del mateix ordre. Aquests dies hem sentit com sortien de llavis autoritzadíssims els principis de la unió sagrada centralista. Aquesta unió sagrada va de Lerroux a les més altes esferes de l’Estat, i passa per Prieto i Unamuno, Alcalá Zamora i Álvarez (don Melquíades). ¿I nosaltres no serem capaços d’eliminar tot allò que ens separa -que és precisament el que no existeix- i d’unir-nos a base del que constitueix l’únic fonament que tenim solidíssim? [...] ¿Estem condemnats eternament a la inexperiència, a l’esterilitat i a l’eixorquia?

stats