29/06/2021

Prestar atenció als 'cignes verds'

5 min
Una planta de carbó a Alabama.

L'estadista Nassim Nicholas Taleb va encunyar el terme cigne negre per descriure esdeveniments improbables i difícils de predir que poden tenir un enorme impacte en l'economia. Els autors d'un informe recent ara han introduït en la taxonomia de les finances el sintagma cignes verds: esdeveniments causats pel canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L'aparició de cignes verds probablement és més predictible que la dels cignes negres, ja que el canvi climàtic els torna inevitables. Però no hi ha comparacions històriques que ens ajudin a entendre de quina manera el clima i els riscos ecològics com els ciclons, els incendis forestals, les sequeres i les inundacions poden afectar el sistema bancari, el sector de les assegurances o altres activitats econòmiques.

A mesura que l'activitat econòmica es vagi traslladant dels combustibles fòssils a les fonts d'energia netes, algunes activitats desapareixeran, en sorgiran d'altres i el valor dels "actius immobilitzats" es desplomarà. Si bé aquest procés és necessari, s'ha de gestionar de manera que no creï inestabilitat en el sistema financer.

Els bancs centrals, els supervisors i les autoritats que tenen el mandat de protegir l'estabilitat financera tenen un paper central en la transició verda. La recent Green Swan Conference organitzada pel Banc de Pagaments Internacionals, el Banc de França, el Fons Monetari Internacional i la NGFS (Xarxa de Bancs Centrals i Supervisors per Enverdir el Sistema Financer) apunta a un creixent reconeixement d'aquest fet, tot i que la mobilització continua sent massa lenta i massa tímida en algunes zones geogràfiques.

Per anticipar els efectes del risc climàtic, el Banc de França va ser el primer banc central que va introduir una prova de resistència climàtica integral per als bancs i les companyies d'assegurances. Mitjançant l'anàlisi de tres escenaris climàtics a 30 anys dissenyats per la NGFS (una transició ordenada basada en una estratègia de baixes emissions de carboni; una transició desordenada i tardana, i un escenari en què tot continua igual), la prova va intentar avaluar l'exposició de les carteres de la banca i de la indústria de l'assegurança a riscos tant físics com de transició. Aquest exercici va demostrar que l'exposició actual de sistema francès és només moderada (segons les suposicions utilitzades). Més important, la prova de resistència climàtica va demostrar què caldrà fer per millorar la nostra comprensió del risc climàtic.

Però hi ha molta més feina. Per exemple, encara no tenim bases de dades que detallin les condicions geogràfiques en les cadenes de valor globals. Aquesta informació és essencial per avaluar els riscos físics per a la producció i també seria útil per monitoritzar les qüestions de governança social i ambiental de manera més àmplia.

Els desastres vinculats al clima, més freqüents i més greus, es veuran gradualment reflectits en la cobertura i els costos de les assegurances, cosa que afectarà la rendibilitat i les taxes d'incompliment de pagament de les carteres creditícies al sector bancari. Alhora, els banquers i els gestors d'actius ajustaran les seves carteres en conseqüència. I si el preu del carboni continua pujant, com hauria de passar, s'allunyaran dels sectors amb un alt consum de carboni, cosa que augmentarà la seva exposició a altres factors de risc.

Incendi a l'Amazones.

Aquests comportaments que varien amb el temps (i els seus efectes col·laterals) seran rellevants per a l'estabilitat financera, però són difícils de modelar. Tanmateix, unes quantes polítiques essencials ajudarien enormement les autoritats i els inversors a administrar el canvi. Primer, els que s'embarquin en la transició verda necessitaran una brúixola: hi hauria d'haver un increment absolutament predictible del preu del carboni en una àrea econòmica com més àmplia millor. La Unió Europea podria haver emprès el camí correcte amb el seu Sistema de Negociació d'Emissions (ETS segons les sigles en anglès). El preu del carboni ha augmentat de 25 euros (30 dòlars) per tona el gener del 2020 a 50 euros per tona avui, però el progrés continua sent limitat perquè l'ETS cobreix només al voltant del 40% de les emissions de la UE.

Com demostra un informe recent del G-30, calen compromisos creïbles per proporcionar un preu del carboni previsiblement en alça perquè els inversors, reguladors i autoritats monetàries puguin ajustar les seves estratègies amb visió de futur. Si aquests compromisos no hi són, no podrem impulsar una inversió pública i privada en els ajustos estructurals necessaris per reduir els costos de la transició més àmplia.

Per aconseguir-ho, calen consells de carboni independents que puguin gestionar la inflació del preu del carboni de manera semblant a com els bancs centrals gestionen la inflació que afecta els preus dels productes. Aquestes institucions haurien de tenir un mandat per traçar un camí en la inflació del preu del carboni que estigui alineat amb els objectius definits per al 2050. Aquestes polítiques han d'anar acompanyades d'una compensació als més afectats per una caiguda del poder adquisitiu causada, per exemple, per un increment dels preus dels combustibles.

Els requeriments de capital per a les institucions financeres podrien estar associats a la seva exposició a un creixent del preu del carboni, cosa que modificaria la probabilitat d'impagaments i pèrdues en la seva cartera. Els supervisors també hauran de garantir que les institucions financeres estableixin sistemes de governança efectius per lluitar contra el risc climàtic. A diferència del que va passar amb la banca a l'ombra, el creixement de la qual va reflectir la seva capacitat d'evitar regulacions bancàries més estrictes, hauríem d'esforçar-nos per rastrejar molt de prop els "emissors a l'ombra". L'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units va revelar fa poc que cinc dels deu principals emissors de metà dels Estats Units són productors de petroli i gas poc coneguts, amb el suport de firmes d'inversió poc conegudes.

Ja es pot imaginar que les firmes de capital privat intentaran adquirir propietats de gas i petroli perilloses, desenvolupar-les i vendre-les amb un rèdit. Però no podem tolerar que inversors "per sota del radar" comprin actius que produeixen un alt nivell de carboni a preus de liquidació i després hi operin en jurisdiccions laxes. Per prevenir això caldrà un alt sostre global dels preus del carboni, ajustaments fiscals en frontera per al carboni o totes dues coses. El cost del capital per a aquestes inversions s'ha de tornar prohibitivament elevat, encara que això signifiqui ajustar el perímetre regulador.

Un últim component clau de la política climàtica són les divulgacions obligatòries en relació a les emissions de CO2 i un marc per harmonitzar-les a nivell global per poder aplicar uns estàndards mínims universals. Aquesta idea ja està guanyant impuls i es podria concretar després de la cimera climàtica de les Nacions Unides (COP26) al novembre. La transparència és crucial per a tots els que participen en el mercat. A les institucions que estan a càrrec de l'estabilitat financera els incumbeix garantir que els cignes verds no es tornin negres.

Hélène Rey és professora d'economia a la London Business School i membre de l'Haut Conseil de Stabilité Financière

Copyright Project Syndicate

stats