El preu dels migdies al sol
"Parar dues hores al migdia és irracional"
Ignasi Buqueras
L'APOLOGIA DELS migdies d'un anunci de cervesa sense alcohol m'ha fet pensar en la difícil croada que lliura des de fa anys Ignasi Buqueras com a president de la Comissió per a la Racionalització dels Horaris.
Embolcallant-se amb una hedonista mediterraneïtat marca Barcelona, l'espot ens convida a gaudir del que anomena "cap de setmana de cada dia". I està tan ben fet que a tothom li encanta, començant per mi.
La veu en off d'Arquillué ens assegura que el migdia és nostre i ens anima a dedicar-lo a llegir, pedalejar, navegar, nedar, dormir... Veure l'anunci relaxa i ens reforça en la creença que enlloc es viu com aquí.
Però és, com d'altres, un paradís amb infern incorporat: ens condemna a arribar més tard a casa que els europeus tot i haver fet menys feina. El preu d'aquests migdies al sol és que els dies són menys dels nostres i, a sobre, són menys productius, cosa que crea el perill que acabem prenent el sol tota la setmana.
I algú dirà: que cadascú faci el que vulgui! ¿Però fa el que vol l'assalariat sotmès a una pausa encara massa breu per dinar a casa però massa llarga per dinar i prou?
Entre les moltes coses en què ens convé allunyar-nos d'Espanya en direcció a Europa hi ha fer uns migdies més curts, i uns dinars més frugals, per després tenir temps per als fills, el lleure o la vida social.
Llavors, si n'allarguem algun, li trobarem més gust de petites vacances.
