ABANSD’ARA

La primera alcaldessa de Catalunya (1934)

De l’entrevista, sense signar, publicada a La Humanitat (13-II-1934) ahir va fer vuitanta-sis anys. El diari destacava a la portada que Nativitat Yarza (Valladolid, 1872 - Tolosa de Llenguadoc, 1960), mestre d’escola a Bellprat (Anoia), era la primera dona elegida alcalde a Catalunya i a Espanya. Demà passat farà seixanta anys de la seva mort a l’exili.
ENTREVISTA A NATIVITAT YARZA 1934

Després de la proclamació de la República i de l’aprovació de la nostra Autonomia, la dona catalana ha assolit el reconeixement total dels seus drets. […] Ha pogut incorporar-se a la política activa i, per tant, prendre part al sufragi universal com a electora i candidata. [...] Això ha fet que avui Catalunya compti entre els seus administradors municipals una alcaldessa, l’única per sufragi popular que hi ha a Espanya. I aquesta alcaldessa és, naturalment, una dona d’esquerra i de fermes conviccions laiques. Hem tingut ocasió de parlar un moment amb ella quan sortia de visitar a l’Honorable President de la Generalitat de Catalunya. [...] Nativitat Yarza, elegida alcaldessa pels ciutadans de Bellprat, petita població situada prop d’Igualada, va néixer a Valladolid filla de pare aragonès i mare mallorquina, una família menestral que pels atzars de la vida es va traslladar a Catalunya quan Nativitat estava en la seva infantesa. El pare, amb els sacrificis naturals de l’home que ha de viure d’un jornal, li donà els estudis de mestressa que cursà, amb molt de profit, a Barcelona. És una dona en la maduresa de la vida, que reflecteix de bell antuvi una energia poc comuna i que demostra des de les seves primeres paraules una cultura i unes conviccions arreladíssimes. […] -Què pensa de la intervenció de la dona en la política?- fou la nostra primera pregunta. -Jo crec - respongué sense vacil·lar- que la dona no ha donat fins ara el rendiment que té destinat en la vida política, per diverses causes, cap d’elles de la seva responsabilitat. Actualment, les dones, a causa de la seva instrucció deficient, no han sabut, encara, emancipar-se, ja que pesen damunt d’elles els prejudicis que els hi ha inculcat el clericat, amb finalitats indubtablement interessades. Quan la dona s’hagi pogut desfer d’aquest llast i, com a fruit de la seva cultura, opinar lliurement sense els consells del capellà, portarà a cap la seva obra revolucionària que serà, sens dubte, tant o més avançada que la que han dut a terme fins ara els nostres homes. -Des de quan es dedica a la política? -De sempre. D’ençà que tinc us de raó m’he sentit atreta pels interessos de la comunitat i el benestar dels meus semblants. No havia, però, estat mai inscrita a cap partit polític ja que la dona, abans de la República, hi era rebuda com intrús i sense cap mena de dret i, com podeu suposar, comprenia que la meva col·laboració hauria servit de ben poca cosa. Així que els corrents de democràcia donaren a la dona uns drets iguals als de l’home, immediatament vaig començar a actuar. Primerament a l’Institut Laic Benèfic de Bellprat, i seguidament al cercle Radical Socialista, on vaig ésser elegida per a formar part de la junta directiva. -Actualment, en quin partit polític milita? -Els meus ideals estan completament d’acord amb el programa d’ERC i amb els que propugnen els seus homes. […] .