La primera revista catalana de filosofia
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
Aquests darrers cinquanta anys Catalunya ha hagut de viure, per uns conceptes tan sotraguejada i pels altres tan atrafegada en la reconstitució d’ella mateixa, que no li ha vagat, a penes, de pensar en la reconstitució i endegament de la valor primària de tota cultura. Sobretot, no li ha vagat prou d’especialitzar-s’hi al nivell que ho reclamen la seva alta dignitat i la transcendència dels seus problemes. Cert que sempre es donaren entre nosaltres conreadors meritíssims de les disciplines filosòfiques. Però no ha existit a penes, era natural que no existís sinó en estat rudimentari, una filosofia que, ultra ésser més o menys nostrada, tornés a emprar com a verb transmissor el nostre bell parlar. La pàtria de Ramon Llull i d’Eiximenis, els dos primers pensadors dins Europa que confiaren a una llengua vulgar els conceptes més alts de què és capaç l’humà intel·lecte, no podia oferir en son verb natural un òrgan adequat, per bé que humil, de l’expressió del seu pensament filosòfic i de l’intercanvi d’idees filosòfiques amb altres centres culturals de l’ample món. Balmes, la valor filosòfica més gran de Catalunya als temps moderns, tot i ésser ètnicament tan català, ens parla sempre en la llengua que no és la d’Eiximenis i de Ramon Llull. Armat poderosament per ésser el gran filòsof de la Catalunya rediviva, Torras i Bages quasi s’hagué de limitar a ésser un polígraf universal, profund, meravellós, que no pot escometre cap qüestió sense elevar-la a les altures de la filosofia. Perquè és evident que, llevat d’algunes conferències i de la seva gran obra La Tradició Catalana, inventari genial i revisió crítica del sentit ètic i racional de la raça, les circumstàncies i en primer terme els seus deures pastorals, no li comportaren de fer filosofia al nivell de ses capacitats meravelloses. [...] ¿No seria d’eficàcia, per a posar-ne els fonaments, la creació immediata d’una Revista exclusivament filosòfica, netament cristiana i amb encaix el més perfecte possible en la genuïna tradició de Catalunya? [...] Serà així, i tothom ho veurà, que venim només a omplir aqueix buit: que la pàtria de Llull i d’Eiximenis, de Ramon Martí d’Eixalà, de Sibiuda i d’Arnau de Vilanova, de Balmes i de Torras i Bages, no segueixi més temps sense un òrgan humil, però seriós i documentat, del valuós pensament de Catalunya en les passades centúries, del modest esforç dels actuals conreadors d’aqueixa summa disciplina, i dels corrents principals amb què va oferint-se per tot el món el conreu de la filosofia en ella mateixa i en ses ramificacions d’ordre purament racional […] Un poble culte no es pot passar del conreu de la filosofia. [...] Sembla evident que ha arribat per a Catalunya l’hora de la filosofia. Totes les altres valors són en marxa i es van refent. Era natural que la darrera fos la filosofia. […]
