Una provocació que desafia la influència dels EUA a l'Àsia
L'anunci unilateral de Pequín que decretarà una zona de defensa aèria sobre unes aigües que també reclamen el Japó i Corea del Sud ha provocat una nova escalada bèl·lica als mars de la Xina. La decisió, que a primera vista podria semblar fruit d'una diplomàcia xinesa maldestra que no hauria calibrat les conseqüències de la provocació, ha tornat a evidenciar l'estratègia més profunda i de llarg abast d'una Xina disposada a soscavar l' statu quo vigent fins ara a la regió. Aquesta zona de defensa aèria és només el nou capítol d'una confrontació més antiga, que la disputa de l'any 2012 amb el Japó per tres illes de l'arxipèlag deshabitat de les Senkaku (Diaoyu en xinès) ja va tornar a posar d'actualitat. En l'última dècada el govern xinès ha intensificat les patrulles marítimes i els exercicis militars en aquelles aigües. L'objectiu és atorgar-se més control sobre els mars de l'est i del sud de la Xina.
Pequín ja no en té prou sent una potència comercial. La seguretat econòmica i l'accés als recursos energètics han jugat un paper clau en la política exterior xinesa. Durant dècades la doctrina imperant va ser enfortir-se en silenci. Una estratègia que els va permetre accedir al sistema de comerç mundial dominat per les potències occidentals i accelerar encara més el seu creixement fins al punt de convertir-se en l'aliat necessari per a les velles economies en crisi que necessitaven col·locar deute. Ara, a més, la Xina reclama ser tractada també com un poder polític global, i aquestes reclamacions territorials als mars de l'est i del sud són un cop de força davant els veïns i un missatge d'alerta als Estats Units. Pequín creu que l'estratègia de l'administració Obama de fer pivotar els objectius geoestratègics cap a l'Àsia-Pacífic es pot convertir en una amenaça que es concreti, més enllà dels acords comercials, en el desplegament de bases militars nord-americanes a la regió. El que està en joc és el reequilibri de forces entre les dues potències econòmiques que més van gastar en armament l'any passat (els Estats Units i la Xina), en el continent (l'Àsia) on més va créixer la despesa militar durant el 2012.
