El PSC també està trist (i rep Higini Clotas)
Primer existia el PSC. Després el New PSC, diferenciat de l'anterior en el fet que sabíem que era nou perquè ho deia a les carpetes que els diputats passejaven pel Parlament. Ara ha nascut el New New de New PSC, que és l'anterior, però amb una cúpula parlamentària a gust de l'aparell del partit. Dit d'una altra manera, el primer secretari, Pere Navarro, i el secretari d'acció política, Antonio Balmón, han triat el seu equip. I és lògic que sigui així. Problema? Per fer-ho han hagut de moure peces. I el PSC ara mateix té una estabilitat tal que una bufadeta l'engega a can Pistraus. Ei, però ni tan sols al centre de can Pistraus. Se'n van directament al barri del barranc, entre el cementiri i la incineradora. Per tant, ara mateix un ajustament de vol papallònic al Parlament pot acabar en huracà a l'altra punta del partit, sigui el de tota la vida, el New o qualsevol dels que facin o desfacin. De moment, la carambola ja ha afectat un símbol del que seria la Catalunya estat: Higini Clotas, un històric de la mesa del Parlament.
La biografia oficial ens diu que "és diputat des de la I legislatura (1980), que ha estat portaveu del grup socialista del 1984 al 1999 i vicepresident primer de la cambra durant la VI, VII i VIII legislatures, del 2003 al 2010". Però Clotas, que és aquell senyor prim que sempre és al costat del president (o de la presidenta) de torn, és molt més. Ell és l'exemple d'home d'estat. Si algun dia Catalunya és independent, ens caldran molt Higinis Clotas fent una feina callada, discreta i eficient que vagi més enllà de la política partidista que busca el titular de l'endemà. Més que polítics, potser el concepte seria servidors , persones que vetllen pels interessos de les institucions més enllà de les ideologies. I no sé si, tal com estem, podem prescindir dels nostres senyors Clotas, per molt que ara es porti el New.
