Qualque cosa ha canviat a la societat illenca
PalmaMai s'havia vist res igual. Crec que aquesta és la frase més repetida per tots els que érem ahir a Palma, i amb motiu: ahir es va obrir la Via Balear cap a la dignitat col·lectiva. No vam ocupar més de 400 quilòmetres de territori, com va fer la Via Catalana, perquè no tenim tant d'espai. No vam reclamar la independència, perquè no era el lloc de fer-ho i, sobretot, no n'era el moment. Vam exigir, això sí, una cosa prèvia i fonamental: la dignitat i la cohesió social d'un poble, d'un país, que no es resigna a ser trepitjat pel primer que vingui a ocupar els despatxos del Govern autonòmic. La lliçó que va donar ahir la ciutadania illenca és perfectament equiparable a les que ha donat el poble català amb les manifestacions del 10-J de 2010, i dels 11-S de 2012 i 2013. I no tan sols són legítimament comparables, sinó que són complementàries. Al cap i a la fi, es tracta sempre de clams per la llibertat i la dignitat ciutadana.
Hi ha, a més, un altre punt en comú: la maduresa col·lectiva. Hem après a manifestar-nos i a exigir els nostres drets elementals sense escarafalls ni bregues. Ben al contrari, l'ambient ahir a Palma era revindicatiu, sí, però sobretot, pacífic, solidari, democràtic, familiar, lúdic i festiu. Pares i mares que empenyien cotxets amb infants. Colles d'amigots joves que desfilaven disciplinadament. Gent d'esquerres, però també molta gent de dretes: particularment, molts de votants del PP que se senten desenganats davant del comportament de Bauzá i el seu executiu. Joves, madurs i ancians: els padrins i les padrines que Bauzá va intentar usurpar en dir que no volia que a les Balears es parlés la llengua de Catalunya, sinó "la llengua que ens van ensenyar els nostres pares i padrins", van sortir ahir al carrer massivament per fer notar al president que aquesta llengua té un nom, i es diu català. La manifestació també era plena de ciutadans castellanoparlants que reclamaven que no es jugués de mala manera ni amb la convivència dels ciutadans de Balears ni amb l'educació dels seus fills. Era molt difícil ser enmig de la marea verda i que, en molts moments, no se't fes un nus a la gola, de pura emoció.
I és que qualque cosa ha canviat. Que tants de milers de persones (setanta mil segons la Delegació del Govern, vuitanta mil segons els matemàtics, molts més encara des de qualsevol impressió a cop d'ull) sortissin a Palma com ho van fer ahir, tots d'acord en un símbol (el color verd), significa que hi ha hagut un canvi de paradigma molt important en la composició de la societat illenca. Hem passat de la fragmentació a una cohesió que es basa en valors essencials: la llibertat, el respecte mutu, el reconeixement de l'altre, la consciència que, entre tots, formem una comunitat. Un país. I un país lliure, que no admet més fanfarronades, corrupcions, ni abusos de poder.
I el Govern, què farà? Del govern de Bauzá no cal esperar-ne res. Algun fantotxe de l'Executiu va vaticinar, fa pocs dies, que la marea verda acabaria en un charquito . El charquito , en canvi, va resultar ser una onada gegant, un veritable tsunami verd. Però un tsunami cívic, respectuós, madur i pacífic, que va dir que aquí hi ha un poble que volen que el deixin viure lliure i en pau. Un poble amb diverses llengües i diverses maneres de viure, però que reconeix la seva diversitat i exigeix que li deixin viure-la i gaudir-la en pau. Ni cent mil decrets llei aboliran aquest clam. Preniu-ne nota, autoritaris: alguna cosa ha canviat a les Balears, i estau completament sols.
