28/06/2021

Quarantena de nens aviciats

2 min

263 joves de diferents indrets d'Espanya que es trobaven a Mallorca en viatge d'estudis (ehem) han hagut de ser confinats durant deu dies en hotels covid perquè són contactes estrets, categoria que, en llenguatge epidemiològic, ja sabem tots què vol dir. Ho sabem? Alguns d'aquests joves, i encara menys els seus pares i mares, pel que es veu, no n'havien sentit ni a parlar. Posen el crit al cel amb fúria inusitada, perquè segons ells han estat víctimes d'un “segrest”, i retinguts “contra la seva voluntat”, sense que ningú els hagi donat un motiu que ho expliqui. Nosaltres, humilment, els podem donar no sé si un motiu que pugui explicar l'afront que estan sofrint, però sí, almenys, una pista: fa quasi un any i mig que hi ha una pandèmia. Ho podem ampliar una mica: la pandèmia no s'ha acabat, ni tan sols perquè s'hagi acabat el curs escolar i hagi arribat l'estiu. De fet, no tan sols no s'ha acabat, sinó que estem en plena pandèmia. L'única diferència és que ara hi ha un percentatge variable (segons la zona) de població vacunada, que en cap cas no inclou les persones en edat de fer viatges d'estudis. Aquests joves no és que estiguin ara tan exposats al virus com fa mig any o un any, sinó que hi estan molt més, precisament perquè són les franges d'edat que encara no han rebut cap vacuna.

Parlant de categories, els hotels covid són de quatre estrelles i als adolescents confinats se'ls permeten els moviments i la relació entre ells, de manera que és imaginable el grau de patiment a què es veuen sotmesos. En tot cas, en l'actual situació, que sortissin de viatge “d'estudis” era una completa irresponsabilitat, de la qual s'han de fer càrrec o bé els seus progenitors (en el cas dels que són menors d'edat) o bé ells mateixos, si són majors d'edat. Per començar, haurien de ser els mateixos joves (o les seves famílies, si ells no tenen ingressos) els que paguin l'import de la seva estada en aquests hotels. És molt discutible que ho haguem de fer els ciutadans de Balears amb els nostres impostos. El costum ancestral que els recursos públics de Balears s'hagin de malbaratar en reparar els perjudicis que ocasiona el turisme de baixa qualitat (i aquest és un turisme d'una qualitat pèssima, que ni tan sols és capaç de seguir les normés més elementals per prevenir els contagis) no pot continuar com sempre.

Més que més, pels danys a la imatge de Mallorca que ocasionen aquests joves i els seus pares, que no fan més que sortir als mitjans i a les xarxes dient pestes de l'illa, acompanyats (com no podia ser d'altra manera) pels cors i danses esperpèntics del PP i de Vox, i vociferant que no hi pensen tornar a posar mai més els peus. Esperem que sigui així, però abans que paguin el que deuen. Ja que hi ha persones que mai seran capaces de conviure amb els altres, l'episodi hauria de servir almenys per aturar-se a pensar una mica sobre què s'està a punt de fer amb el desfici per “recuperar” el turisme, i sobre quin panorama ens podem trobar en acabar la temporada.

Sebastià Alzamora és escriptor