Qui el té més gros?

L’alcalde de la ciutat gallega de Vigo, Abel Caballero, del PSOE, va tenir la idea de fer “l’arbre de Nadal més alt de l’Estat”, i tothom el va entrevistar, perquè era molt graciós i parlava molt malament l’anglès, i podies treure’l a les notícies curioses, de fets i gent. L’home donava joc, ai quina gràcia, i la coartada era la dinamització del comerç nadalenc. I enguany, l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha dit que farà un arbre més alt que el de l’altre, també per fer broma, esclar, la sana rivalitat, nena, tot això, i també sortirà a les notícies curioses, amb sort, i potser els entrevisten junts.

La idea aquesta de veure qui el té més gros és tan divertida com bàsica. El profeta Jeremies ja va dir que “els costums dels pobles són vanitat, perquè guarneixen un tronc amb or i plata, i el fixen amb claus i martell perquè no es mogui”, quan resulta que “estaríem millor adorant el senyor”. En fi, entenc que s’entra al fangar de la jeremiada quan es trenquen les parets de la lògica. Ja vas un pas més enllà quan copies una tradició celta que consisteix en guarnir un roure. I ja vas un altre pas més enllà quan canvies d’arbre. I un altre quan no tens arbre i guarneixes un arbre de plàstic que imita un avet. I un altre quan et sembla hortera guarnir l’arbre de plàstic i, per tant, guarneixes una representació “elegant” de l’arbre, que poden ser uns triangles fets de tronc i pinyes a cinquanta euros.

I vas un pas i mig més enllà quan decideixes que la representació de l’arbre serà molt més alta que un arbre normal, que el més alt dels arbres. Perquè si hom, en l’antigor, quan va obtenir el copyright de la festa, hagués volgut enllumenar fins a l’infinit no hauria enllumenat un arbre. Per què ha de ser un arbre fals, si no té la mida d’un arbre?