17/05/2021

Quinze apunts dispersos sobre la ficció catalana i TV3

2 min

Ja que avui és dia d’estrena de sèrie pròpia a TV3, Moebius, deixo una quinzena d’idees per estimular les ficcions catalanes, de la llibreta d’apunts de les últimes setmanes. 

1. Aconseguir que les sèries de TV3 no les compri només la xurreria Netflix, sinó que ho faci també la botiga gurmet HBO. 2. Si hi ha un nordic noir, ¿es pot crear també un mediterranean noir, en què els catalans hi tinguem alguna cosa a dir? 3. Assignatura pendent: desterrar les entonacions teatralitzants, que encara llasten alguns productes de prime time. 4. Deixar de sustentar-se fonamentalment en el diàleg -que sí, que tenim bons guionistes i ho hem d’aprofitar- per passar a incorporar més elements visuals i sonors. És a dir, reclamar més autoria directorial, no només dramatúrgica.

5. No totes les sèries han de tenir adolescents: deslliurar-se de la necessitat de ser transversals. 6. No tots els adolescents han d’exercir d’adolescents clixé, ai, tía, pavo, joder. 7. I, tanmateix, cal tenir sempre viva una sèrie adolescent, escrita per algú de menys de 30 anys. Planter, planter, planter. 7. Pregunta: ¿hi ha creadores que volen parlar d’històries sense rerefons feminista? I, si hi són, ¿troben sortida o pateixen un doble tap? 8. Debilitat personal: Lluïsa Cunillé podria fer una gran sèrie inquietant, d’aquelles de marxar a dormir amb mal rotllo i el cervell ple de preguntes.

9. El que han fet Mònica Barrio i Marina Congost a X, la sèrie té molt de mèrit, sobretot tenint en compte el magre pressupost. M’agradaria veure què farien si se’ls donés una butxaca una mica més fonda. La convocatòria de projectes del 33 ha de servir per descobrir nou talent que encara no s’ha expressat a la televisió pública del país. Però, un cop detectat, cal regar-lo.10. El Procés mereix una sèrie. ¿O encara som en el terreny del too soon? No cal que sigui necessàriament sobre els fets polítics: també estaria bé que aparegués com a teló de fons. 11. Un altre cromo que ens falta: el drama sexual, que no necessàriament eròtic. Infidels s’hi va acostar, però encara era massa pudibunda com per jugar la lliga de The girlfriend experience, You’re the worst o The affair.

12. Marta Rojals, Irene Solà, Jordi Nopca, Eva Baltasar, Francesc Serés... ¿podem començar a adaptar més autors contemporanis, que encara no han complert els cinquanta però ja han signat llibres potents, amb el favor de la crítica i el públic? 13. El seriòfil és un animal nostàlgic. En l’última dècada hem vist desenes de retorns de sèries clàssiques. Per què TV3 no s’atreveix a fer reviure Plats bruts -dos divorciats han de tornar a compartir pis- o Porca Misèria? 14. Representació trans, queer, fluïdesa de gènere. Aquest terreny ha evolucionat molt en poc temps i la producció catalana encara té uns quants buits per omplir. 15. A risc de ser repetitiu i que em renyi Vicent Sanchis: més pasta coi, que això és estratègic.