Fa un parell de setmanes es va presentar una campanya aquí a casa nostra amb un objectiu molt clar i precís: augmentar la presència de les dones esportistes als mitjans de comunicació, amb la intenció que així augmenti l’afició i l’interès cap als esports protagonitzats per elles. Té, a més, unes aspiracions que són molt factibles: que les noves generacions tinguin referents d’esportistes femenines. I en tindran de qualsevol tipus d’esport, perquè tenim unes esportistes dignes de ser les noves referents per a unes generacions que no hi entenen de gèneres –o això és el que vull pensar.

El lema utilitzat és " T’ho estàs perdent" en format de hashtag, i el que reivindica és que "si no veus esport femení, t’estàs perdent la meitat de l’espectacle". L'espot publicitari està fet per l’empresa Mediapro, la mateixa que fa unes setmanes no va voler oferir un dels partits més importants de la Primera Iberdrola. Com pot ser que un dels partits més importants no es pogués veure per la televisió? Resulta que, com que encara no s’ha tancat l’acord pel conveni del futbol femení i per uns interessos que desconec, no es va retransmetre el partit. O sigui que reivindiquem que ens perdem la meitat de l’espectacle, però no està passant absolutament res perquè això canviï.

Per això sempre dic que el que fem és vendre fum. Fem veure que apostem per una cosa de cara a la galeria però realment i a l’hora de la veritat no passa absolutament res perquè les coses siguin diferents.

No sé si m’ho estic perdent o no, però el que sí que sé és que ja ens hem perdut un dels partits més emocionants de la Lliga. Però no només això! Per poc em perdo que la selecció espanyola femenina de waterpolo va guanyar l’Europeu. Que no ho sabíeu? Doncs normal, perquè no ha sortit a gairebé cap lloc. I si ho poséssim en una portada? No! Seria donar massa protagonisme a l’esport femení! N'hi ha per queixar-se, per molt que el futbol femení estigui un esglaó per sobre de la resta d’esports femenins, pel que fa a repercussió.

Els esports femenins interessen tant o més que els masculins, perquè, quan parlem de referents, són iguals qualsevol de les noies que practiquen un esport que els nois. A part, moltes d’elles combinen la seva passió –la seva professió en alguns casos– amb estudis o amb feina (perquè amb la remuneració per l'esport que fan no podrien arribar a final de mes). Vull confiar que ja no em perdré més la meitat de l'espectacle i que a partir d’ara hi haurà un canvi –no cal que sigui radical, però sí progressiu– que farà augmentar de manera exponencial la presència d'esport femení en els mitjans de comunicació.