El 'swaraj' de Catalunya

Per a Gandhi, una nació no es pot construir sense forjar prèviament el caràcter de les persones

RAMIN JAHANBEGLOO
RAMIN JAHANBEGLOO Director del Centre Mahatma Gandhi per la Pau de la Universitat Global de Jindal

A 'Hind Swaraj', una obra de referència, Gandhi utilitza el concepte de 'swaraj' per designar l’autocontrol personal i l’autogovern. Segons Gandhi, un seguidor de la no-violència ha de ser capaç d’autocontrolar-se: «Tothom ha d’experimentar i practicar personalment el 'swaraj'». La persona que ho fa segueix una vida disciplinada i ètica per arribar a ser un exemple per als altres. En aquest sentit, el 'swaraj' a nivell individual –és a dir, «si cadascú es converteix en el seu propi governant»– portaria al 'swaraj' per a tota la nació. Per a Gandhi, una nació no es pot construir sense forjar prèviament el caràcter de les persones. Gandhi creia que la veritable prova d’una nació és la seva capacitat d'inculcar uns valors morals als seus membres. Segons ell, una nació només serà democràtica quan la gent se senti independent amb el cor i la raó.

Però ¿com sabem si una nació és de debò independent? Només quan els ciutadans d’aquesta nació han perdut la por i, a més, tenen dignitat i es respecten ells mateixos. De tota manera, aquesta dignitat requereix una gran disciplina que només es pot desenvolupar a través de l’educació espiritual dels ciutadans. Catalunya està avui en camí de fer aquest desenvolupament espiritual. Per això seria un error considerar que el debat sobre la independència és només polític. També és un debat sobre ètica i espiritualitat. L’espiritualitat es refereix aquí a una opinió pública ben informada, que és l’única que pot servir de fonament a una societat ètica.

Una de les característiques més importants de la societat catalana com a institució ètica és la puresa dels mitjans, és a dir, la no-violència practicada pels líders i partidaris de la independència. Sens dubte, no seria exagerat dir que fins ara els partidaris de la independència de Catalunya han defensat només mitjans no-violents, que són els que ens poden guiar cap a un fi no-violent. Han sigut conscients que uns fins poc ètics no desemboquen mai en uns fins morals. Aquesta actuació no-violenta es pot considerar com l'element espiritual de l’independentisme català. En aquest sentit, el procés d’autodesenvolupament dels catalans com a agents morals lliures es materialitza a través de la participació en el procés ètic de la independència. Si l’autodesenvolupament dels catalans implica aprendre a ser empàtic i compassiu, el debat sobre la independència de Catalunya ha de caracteritzar-se per la transformació moral i la il·luminació interior de la població catalana.

La grandesa i el progrés moral d'una nació es jutgen pel tracte que dispensa a les seves minories, marginals i dissidents

No hem d'oblidar que la grandesa i el progrés moral d'una nació es jutgen pel tracte que dispensa a les seves minories, marginals i dissidents. Així doncs, la construcció d’una nació està unida al desenvolupament de la integritat moral dels seus ciutadans. No hi ha dubte que els catalans han assolit aquest nivell. A tot el món hi ha gent commoguda en veure molts catalans disposats a sortir al carrer i aguantar els cops sense afluixar ni doblegar-se a la violència. De fet, la capacitat de suportar voluntàriament el sofriment indica el desenvolupament de la integritat moral dels catalans i la seva metamorfosi espiritual. A més, en el nucli del 'swaraj' de Catalunya hi trobem una preocupació constant per ser responsables davant d’ells mateixos. Aquesta preocupació per l’assumpció de les seves pròpies responsabilitats és el que infon poder moral al moviment català. Aquest poder moral és la llavor de la qual ha brotat i s’ha desenvolupat fins a la plenitud l'arbre de l’actitud cívica catalana.

Molts consideren erròniament que l’independentisme català és un moviment nacionalista i populista. Però la idea d’independència no es basa només en la identitat catalana ni en la llengua catalana. Aquestes dues idees o ideals són una realitat molt important per als catalans. Però a Catalunya la independència és, sobretot, un mitjà d’autorealització que posa l’èmfasi en la necessitat d’adquirir una consciència cívica i pacifista. El 'swaraj' català ha de donar lloc a una forma d’autogovern en què tota la comunitat (els unionistes i els independentistes) pugui arribar a una reconciliació cívica. D’acord amb aquesta reconciliació cívica, un català és, primer de tot, un ciutadà del 'swaraj' de Catalunya, és a dir, una persona capaç de transformar-se i conviure en pau.

En conseqüència, Catalunya esdevé un marc cívic que té l’objectiu de protegir i promoure la doble capacitat del 'swaraj' català: la resistència no-violenta contra totes les formes d’injustícia i la constitució d’una comunitat compassiva.

Siguem sincers, mentre Europa pateix una crisi moral, els catalans s’alcen en defensa de la millor moral i política del somni europeu: la d’una ànima democràtica i il·lustrada. Però també han aconseguit que el món sencer torni a aquelles grans fonts d’empatia i compassió arrencades de les entranyes de la terra per pensadors i activistes com Mahatma Gandhi, Martin Luther King i Nelson Mandela. Per tant, ja no es tracta de triar entre el populisme català i el nacionalisme espanyol. És una lluita moral entre la no-violència catalana i tots els que creuen que l'odi, la venjança i el rigor poden posar fi a la ira que hi ha a la vida dels que pensen d’una manera diferent. És el moment de compartir el lament del poeta romà Ovidi: «Veig i aprovo el que és millor, però faig el pitjor».

Més continguts de