Ara reprenem l'acció política

La resistència, malgrat que és èticament necessària, per si sola no ens fa avançar

L’1-O va ser un fet històric, que marca un punt d’inflexió irreversible. Però ara, després del 155 i del 21-D, l’independentisme ha de ser intel·ligent, pragmàtic i generós. La discrepància entre realistes i legitimistes està mancada de sentit pràctic i estratègic; simplement respon a debats tàctics sense recorregut que no ens apropen als objectius comuns.

Els partits sobiranistes, en les pitjors circumstàncies, van decidir concórrer a unes eleccions imposades i les van guanyar. No obstant, des d’aquella victòria, majoritàriament han prevalgut les posicions de resistència contra l’autoritarisme creixent dels poders de l’Estat, que no accepten la seva derrota. Però la resistència, malgrat que és èticament necessària i que omple de dignitat les reivindicacions, per si sola no ens fa avançar.

Hem de revertir aquesta posició i reprendre la iniciativa. Cal que recuperem una actitud propositiva i que plantegem alternatives polítiques que es contraposin a l’escenari repressiu, construït amb l’abús dels supòsits de terrorisme i rebel·lió i pervertint figures jurídiques com la d’odi. No és temps de mera resistència, sinó de plantejar de forma oberta, pública i constant la necessitat d’aprofundiment democràtic i de consolidació de les llibertats.

La majoria parlamentària ha de passar de les declaracions a l’acció institucional. Necessitem tots els espais de representació possibles

A tots ens pertoca una part de la feina. Uns la farem privats de llibertat, com a mostra dels dèficits democràtics de l’Estat. D'altres, des de l’exili, com a altaveus cap al món del que vivim i del que volem. I molts, des de la societat civil, amb la persistència i la no-violència de sempre, per fer evident la insostenibilitat de l’actual situació.

Tanmateix, potser la tasca més urgent que cal fer plegats és la de saber connectar amb molts conciutadans que fins ara han manifestat discrepància, temor o indiferència respecte al projecte republicà. Se’ns ha acusat sovint de dividir, però l’única esquerda certa es troba entre els que defensem les nostres idees democràticament i pacíficament i els que accepten que els seus fins poden justificar qualsevol mitjà.

Els primers, els demòcrates i pacifistes, som una àmplia majoria i hem de tenir la determinació i l’empatia de generar consensos transversals entre totes aquelles persones, espais, organitzacions i partits que s’hi reconeixen. Aquesta és la majoria central que, en un moment tan crucial com aquest, hem de saber articular. Només si demostrem aquesta capacitat d’arribar a una entesa amb qui ja compartim gran part de principis podrem emprendre l’obligació d’establir un diàleg constructiu també amb aquells que avui celebren que estiguem empresonats. Un deure imprescindible per a un país que pretengui tenir futur, com és el nostre cas.

Legitimisme i pragmatisme no són estratègies divergents, sinó complementàries

Companyes i companys diputats, també és necessari que sospesem bé en quin punt estem, amb quins actius comptem i amb quina estratègia ens acostem millor a l’objectiu. Tenim una majoria absoluta al Parlament, una immensa força municipal, una demostrada capacitat popular de fer front a la repressió i un activisme cívic infatigable. La majoria parlamentària ha de passar de les declaracions a l’acció institucional. La tàctica de posar en evidència l’autoritarisme no és més important que l’estratègia per evitar el buidatge de les institucions catalanes. Necessitem tots els espais de representació possibles, cívics i governamentals. Legitimisme i pragmatisme no són estratègies divergents, sinó complementàries.

Ara, doncs, fermesa antirepressiva, voluntat republicana, organització social i unes institucions que recordin a tothom que a Catalunya hi ha una majoria i un Govern sobiranistes. Cal evidenciar cada dia i des de tots els fronts (presó, exili, institucions, societat civil) la anormalitat, denunciar els atacs i els abusos indiscriminats, explicar que l’objectiu irrenunciable és la República, entesa com una eina per garantir un futur millor per a cadascun dels 7 milions i mig de ciutadans d’aquest país.

La nostra legitimitat només té una font: el suport social i electoral creixent, sostingut i internacionalment reconegut. La propera oportunitat de refermar aquesta legitimitat, i la transversalitat que necessitem, serà en l'àmbit municipal. Però assolir-ho passa per governar, tal com la majoria democràtica ha volgut, i demostrar que el nostre horitzó republicà és la millor opció de futur per a tothom. Només així, treballant cada dia arran de carrer, amb humilitat i constància, podrem construir i obrir nous escenaris per a Catalunya.

Més continguts de