Mahoma era feminista perquè va tenir la generositat de reconèixer que les dones tenim ànima i perquè estimava totes les seves esposes per igual tot i que la favorita era Aixa, amb qui es va casar quan ella tenia nou anys. Al·là és clement i misericordiós perquè a l’Alcorà va dir que no era just que els homes es quedessin amb tota l’herència i que a les filles els pertocava la meitat del que pertocava als fills. En la seva infinita consideració cap a nosaltres també va establir que el nostre testimoni valia la meitat que el testimoni d’un home. Noies, què més voleu? Si al llibre sagrat també hi deixa molt clar que devem obediència al pare i al marit segur que ho devia fer pel nostre bé. I quan recomana als mascles que ens lliguin curt si no complim amb els seus dictats ho fa proposant una escala graduada de càstigs, no sigueu bàrbars, senyors: primer retireu-li la paraula, després aparteu-la del vostre llit i si, així i tot, no us obeeix, pegueu-li. Els islamistes fonamentalistes i els publicistes de l’islam a Occident han fet tota mena de giragonses dialèctiques per negar l’estructura patriarcal de la religió, des de culpar els malèfics i malintencionats traductors, probablement islamòfobs encara que hagin dedicat la vida sencera a treballar l’Alcorà, de traslladar malament a les llengües d’aquí el verb daraba, que vol dir pegar per a tots els parlants de l’àrab excepte per als proselitistes que viuen en societats democràtiques i obertes. Alguns arriben a afirmar que l’arrel de la paraula en realitat vol dir “colpegeu-les amb suavitat”. Se centren en interpretar les formes en què s’ha d’exercir la dominació masculina com si el més escandalós no fos precisament la dominació mateixa.
Què en diuen les organitzacions que representen l’Islam a Catalunya, moltes d’elles amb una visió tancada i fonamentalista, dels testimonis que recollia Mònica Bernabé en aquest diari diumenge passat? Què hi tenen a dir de les noies que són tancades a casa i només poden sortir per complir exclusivament amb allò que està establert per llei, que és l'obligació d’anar a escola per tornar, en sortir de classe, al règim medieval que regna a casa? ¿Que han sortit en la seva defensa totes les unitats i plataformes contra el racisme i el feixisme que en els darrers anys no han mostrat cap escrúpol a l'hora d’assenyalar públicament les dones que ens hem significat a favor de la igualtat de les nenes? ¿No és racista acceptar i admetre que la Soraya, la Sukleen, la Laila i tantes altres hagin de viure al Raval privades de totes les llibertats i abocades a un matrimoni forçat? Aquest antiracisme, de qui és? A qui defensa? ¿Només els homes i les bones musulmanes que accepten la misogínia religiosa i l’acaten? Es pot ser antiracista i masclista alhora?
Són preguntes retòriques, esclar, ja em conec totes les respostes dels defensors del patriarcat islàmic en totes les seves formes: que si són casos puntuals, que si és cultura i no religió, que si és perquè les famílies no tenen educació, que si han fet una mala interpretació dels textos i en acabat que tot és islamofòbia i rebuig als seguidors de Mahoma.
Escric això després d’haver vist, amb enorme estupefacció, una cobertura mediàtica omnipresent pel canvi de rei en un país minúscul de règim teocràtic i absolut i patriarcal. És a dir, els mitjans han fet campanya per blanquejar aquest sistema de dominació masculina per alguna raó que s’escapa a la meva capacitat de comprensió. (Sí, també hi ha qui diu que Jesús era feminista.) Exactament el mateix que fan els islamistes a Occident per negar la realitat i no reconèixer la responsabilitat directa de les seves creences en el sotmetiment ferotge de les dones nascudes en famílies musulmanes. I no mostrar cap compassió davant del seu patiment.
