03/08/2022

Què sabem dels efectes de les baixades de preus en l’ús del transport públic?

3 min
Usuaris del transport públic entrant a l'estació de metro de Plaça Catalunya

L’anunci de Pedro Sánchez sobre la gratuïtat dels abonaments de la Renfe (rodalies i mitja distància) coincideix amb la notícia de la rebaixa substancial dels títols de transport metropolità més utilitzats (T-Usual, T-Casual i T-Jove) entre l’1 de setembre i el 31 de desembre de 2022. Les mesures anunciades pretenen ser una ajuda per combatre la despesa familiar en el marc de la inflació actual i un estímul per optar pel transport públic en un context d’augment de les emissions de CO₂. 

No és el primer cop que es produeix un abaratiment dels títols de transport a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En efecte, l’1 de gener de 2019 ja hi va haver un canvi en la mobilitat dels habitants dels 36 municipis de l’AMB, que fins aleshores estaven dividits en dues zones tarifàries (zona 1 i zona 2). La implantació de la tarifa plana de transport o la integració de 18 municipis de la zona 2 a la zona 1 va rebaixar el preu dels viatges en transport públic en la majoria de casos. Com vam explicar en dos articles anteriors, aquesta rebaixa va suposar pagar un nou impost, el tribut metropolità.

Quin impacte va tenir la introducció de la tarifa plana a la zona 1? ¿Va augmentar l’ús del transport públic l’abaratiment de les tarifes? Juntament amb Javier Vázquez (Universitat de Barcelona) i Maria Cervini (Universitat Autònoma de Barcelona), hem analitzat el volum de desplaçaments abans i després de l’1 de gener de 2019. Concretament, disposem de les validacions dels títols més utilitzats pels residents (en aquell moment, T-10, T-Mes, T-Trimestre i T-Família) per a cada dia i cada hora de totes les estacions de tren i metro de l'AMB en el període 2017-2019. A efectes de l’estudi, hem restringit la nostra mostra seleccionant validacions que es produeixin entre les 6 i les 12 del matí, amb l’objectiu de captar l'ús del transport públic en les hores en què normalment la gent va a treballar des del seu municipi de residència. Així doncs, construïm una base per a cada dia, a cada municipi, del nombre total de validacions en trens de rodalies de Renfe, Ferrocarrils de la Generalitat i metro de les persones usuàries del transport al municipi de residència al matí.

Comparant els municipis afectats amb els no afectats per la política de preus, abans i després de la implementació de la política, estimem que l’entrada en vigor de les noves tarifes de transport va tenir un impacte positiu en el nombre de validacions durant el 2019. Concretament, va haver-hi un 33% més de validacions en els municipis que van passar a ser zona 1 de transport en relació a la resta de municipis. Per tant, en el cas de les persones residents en aquests municipis, un preu més atractiu dels bitllets va afavorir que optessin pel transport públic i s'incrementés la seva demanda. Aquesta tendència es va veure alterada per la pandèmia, durant la qual el nombre de viatges en transport públic va baixar dràsticament. Les darreres dades de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona mostren que s’està recuperant el nombre de viatges previ a la pandèmia (concretament, el primer semestre del 2022 hi va haver un 83,1% de la demanda que hi havia el primer semestre del 2019).

Per tant, és previsible pensar que les mesures anunciades per promoure l’ús del transport públic tindran un efecte positiu en el nombre d'usuaris i que s’utilitzarà més. Aquesta seria una bona notícia, tenint en compte els nivells elevats de contaminació de l’entorn metropolità de Barcelona. Tanmateix, la gratuïtat del transport públic ha generat un debat sobre l’impacte econòmic de la mesura. En efecte, el transport públic acumula un gran dèficit, i la baixada dels ingressos pot hipotecar inversions futures en la seva xarxa, que ara es reparteix de manera desigual pel territori. A més a més, queda el dubte de si la xarxa de transport públic actual podrà absorbir aquest increment de la demanda: ¿veurem al setembre els efectes no desitjats d’aquesta política pública, com la saturació en l'ús d’aquestes línies? En tot cas, la millora de la xarxa de transport públic en algunes zones de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i fora d’aquesta és una assignatura pendent. 

Mariona Tomàs Fornés és professora de ciència política a la UB