08/10/2021

En suport de l’assistència primària

3 min

El departament de Salut anuncia el llançament d’un Pla de Benestar Emocional i Salut Comunitària, cosa que és una bona notícia: s’obre la possibilitat que hi hagi un enfocament complementari i anterior al de salut mental, per atendre el que ja anomenem pandèmia emocional. Aquest pla té uns objectius tàctics, que consisteixen en la prevenció, la detecció precoç, la promoció de la salut i l’acompanyament professional del patiment generat per la pandèmia i el confinament. I també uns objectius estratègics, que són l’increment de la intervenció comunitària i el decrement de la medicalització per defecte com a única mesura d’urgència.

A hores d’ara, i més després de la situació de crisi sanitària que hem patit, queda molt clar que la voluntat política canvia vides, i que sense benestar emocional no hi ha gaire lloc per a la salut mental. El covid-19 ha multiplicat el patiment no patològic. Però és que la vida inclou de tot: alegries i desgràcies, i per tant també patiment. El covid, senzillament, ha multiplicat situacions de la vida quotidiana que no tenen per què ser patològiques ni necessitar un tractament, tot i que al cap i a la fi fan mal. Ara per ara, però, les persones que pateixen emocionalment, excepte en els casos de símptomes preexistents agreujats per la situació, no necessiten atenció en salut mental, atès que es tracta d’un patiment reactiu i esperable, no patològic. En paraules de Viktor Frankl, “una reacció anormal davant d’una situació anormal és una reacció normal”.

Ja fa temps que dimensions salutogèniques com l’atenció comunitària, la prevenció i la promoció de la salut figuraven en la cartera de primària, tot i que les urgències en l’atenció les havien deixat per a altres temps millors. Però ara l’actual urgència sanitària ens reclama accions que ja eren volgudes per les àrees bàsiques d’atenció primària i els centres de salut mental, i que avui són més necessàries que mai: és necessari posar un accent addicional en la prevenció tenint en compte les condicions psicològiques i socials del patiment per alleujar llistes d’espera a salut mental, i evitar una medicalització prematura afegint estratègies psicològiques a l’atenció primària i potenciant intervencions educatives i comunitàries aprofitant els recursos existents i el teixit social de les zones dels àmbits d’actuació.

Tanmateix, la coordinació entre els serveis de salut més generals i els més específics és una condició ineludible. El pla de benestar requereix cintura i sensibilitat de totes les parts, tant les que acompanyen i detecten com les que reben i tracten el ciutadà sobrepassat per l'angoixa, el patiment o la descompensació. I haurem de recordar també que el mapa no és el territori, i que les característiques territorials marcaran el caràcter de l’acció comunitària de cada àmbit d’actuació dels professionals.

Des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya tenim esperances que l'aplicació d’aquest pla contribueixi a pal·liar la històricament injusta desproporció entre atenció psicològica pública i privada. El ciutadà té dret a poder escollir entre les dues, com també entre l’atenció psicofarmacològica i la psicoterapèutica.

Dèiem que la voluntat política canvia vides. Però sense imaginació estratègica i eficiència tècnica no anirà gaire més enllà de les bones intencions. La pandèmia ha significat una prova d’esforç per a l’atenció psicològica i social, per a l’articulació entre sistemes de salut primària i especialitzada, i en les seves relacions amb la comunitat. Una prova difícil que ens ha permès, però, trobar solucions i que esperem que ens continuï inspirant en la seva pràctica.

Alguna cosa està canviant en la fins ara oblidada atenció psicològica pública, crònicament mancada d’especialistes i d’especialitats. L’aparició de nous perfils professionals és una bona notícia que celebrem i en la qual participem de ple.  

Guillermo Mattioli és degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya