09/12/2022

Reservar i no presentar-s'hi

2 min

Fan bé els restaurants que demanen el número de la targeta de crèdit del client que ha trucat per reservar taula. Poques coses fan més ràbia a un restaurador que haver estat rebutjant reserves perquè ja tenia una taula emparaulada i que, a l'hora de la veritat, el que havia reservat no es presenti, sense donar cap explicació, o amb una explicació del tipus que "al final" n'hi havia un del grup que no li anava bé. 

D'anul·lacions sense cap raó de força major que les justifiqui n'hi deu haver hagut sempre, però ara més. La incompareixença després d'haver reservat és la translació al món de la restauració de les cites i els plans decidits a ultimíssima hora que permeten els serveis de missatges instantanis que portem al mòbil. WhatsApp ens ha relaxat en el compromís que significava haver quedat amb algú tal dia a tal hora quan només hi havia telèfon fix. Avui els canvis de plans sobtats són tan freqüents en la vida privada que s'han acabat estenent sense mala consciència a compromisos en què l'altra part en pot sortir perjudicada econòmicament. 

Aquesta facilitat per quedar o anul·lar s'encomana, fins al punt que, segons amb qui quedes, o per quin dia quedes, les cites són de dues categories, les de "a aquesta segur que hi aniré" o les de "a aquesta ja ho veurem, depèn de les ganes que en tingui aquell dia". Però això, esclar, t'ho dius a tu mateix, no als altres.

O sigui que, com que vivim un temps en què vincula més l'amenaça que et facin un càrrec al compte corrent que no pas la paraula donada, la compensació que cada vegada apliquen més restaurants és ben comprensible.

Antoni Bassas és periodista
stats