Carrers de Barcelona totalment a les fosques durant la nit de dilluns degut a l'apagada general d'electricitat a tot l'estat
Economista
2 min

Crec que la gran novetat de l'apagada de la setmana passada no va ser la durada, sinó el seu caràcter digital, informatiu, de dades, de núvol, de logística. Tots vam experimentar la dependència de la tecnologia. Ens van quedar desarmats, congelats, inoperants. Pensem únicament en això: les empreses van tancar i van enviar el personal cap a casa. Gairebé ningú podia exercir la seva feina.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Fa una dècada encara podíem comprar amb efectiu, trucar per telèfon fix, buscar adreces en una guia de paper. Avui depenem de dispositius interconnectats fins i tot per obrir la porta del pàrquing, consultar un historial mèdic o enviar una factura. La desaparició del món analògic produeix una il·lusió d'eficiència. Tot és més optimitzat. Però com és possible que tot deixi de funcionar per una anècdota meteorològica? En economia es denomina efecte xarxa invertit aquell sistema interconnectat que depèn del fet que tots els seus nodes funcionin, però la feblesa del qual s'amplifica si només en falla un. L'electricitat és un d'aquests nodes (a més del subministrament elèctric estan, per exemple, el núvol, l'accés remot o la geolocalització). Quan un node crític falla, la resta s'enfonsa. És el preu de l'eficiència extrema: l'optimització i la productivitat augmenten la fragilitat del mateix sistema. Així, tenim sistemes molt potents, però molt més fràgils. Se’n diu l'economia de la fragilitat: un sistema hiperoptimitzat que funciona en equilibri perfecte fins que un node crític es trenca. Aquesta supereficiència amaga una gran exposició a l'error, al ciberatac o a l'errada humana i tècnica. Hem avançat més en rapidesa i eficiència que en seguretat i resiliència. Hem construït sistemes les fallades dels quals es multipliquen en cascada.

Combatre aquesta fragilitat no exigeix retrocedir en innovació, sinó un disseny que pugui continuar funcionant quan un node crític falla: xarxes híbrides (digitals i físiques), protocols d'emergència no digitals, ciberseguretat proactiva i, sobretot, preparació de la societat i les empreses. El segle XXI no necessita més tecnologia. Necessita més resiliència digital.

stats