Cartes al director 12/09/2015

Etnicisme d’esquerres

¿Us imagineu que un polític català, en un míting o declaració pública (i subratllo polític i míting pel grau de responsabilitat pública que comporta), hagués dit: “ Vosaltres, catalans de la ceba, amb pares i avis nascuts a Girona o la Bisbal, vosaltres, heu d’ensenyar les dents per no ser invisibles a Catalunya i fer fora Montilla”?

Us ho imagineu? De què el titllarien? Quin nom té, això?

SUSANNA RIBERA, SANT CUGAT DEL VALLÈS

La FIFA tanca escoles?

No sóc aficionat al futbol, almenys no gaire, però hi ha notícies que, si més no pel seu ressò mediàtic, em criden l’atenció. Sobre aquest organisme, la FIFA, ja m’ha passat altres vegades. Ara, amb la sanció que ha imposat al Barça de no poder tenir determinats nois a la seva escola, La Masia, on es formen en la que més endavant ha de ser la seva professió i el seu futur, em queda clar què és la FIFA.

I em pregunto: quines atribucions té la FIFA fora de l’àmbit de les competicions oficials?

Qui és la FIFA per tancar una escola, encara que sigui de futbol, privant del seu hàbitat molts nois que hi viuen i estudien?

Crec que la FIFA no és ningú per tancar un centre de formació ni decidir qui pot anar-hi. I això em referma en la meva creença: la FIFA està posseïda per la manca d’ètica, la prepotència i la prevaricació.

Això és un ens esportiu?

JOSEP BRUCH I MIRALPEIX, VIC

Després de 37 d’anys votant PSUC-ICV

En aquest moment d’incertesa política, social, econòmica i també electoral, em temo que el que em passa a mi també deu passar a molta o a alguna gent.

Des que tenia 18 anys, i ara en tinc 55, sempre he votat el PSUC i després ICV. I amb força convenciment, fins i tot. Ara tinc clar que no els votaré. Ara votaré Junts pel Sí, i el dia que hi torni a haver eleccions legislatives a Catalunya -perquè ara no ho són, realment- probablement tornaré a votar ICV per construir un nou país més lliure i solidari. Però això, esclar, si deixen d’agredir-me com estan fent ara.

MAX TURULL RUBINAT, BARCELONA

Als demòcrates indecisos

Aquesta carta va adreçada als que, sent demòcrates i partidaris del dret a decidir, tenen com la meva dona el “ corazón partío ”, ja que va néixer a Còrdova. Voldrien seguir units amb Espanya però veuen clar que això no rutlla i no tenen prou clar què cal fer.

Heu de tenir clares diverses coses. Aquest desafiament dels independentistes contra l’Estat és un camí sense aturador, ja que hem arribat molt lluny i les coses no quedaran com estaven. A més, si perdem aquestes eleccions i guanyen les forces unionistes, heu de tenir clar que ens la carregarem: en aquest carro estan junts el PP i el PSOE (rellegiu, si no, la trista carta de Felipe González). Podrien patir la llengua, el buidament de contingut de la Generalitat, etc.

Per tot això i moltes altres coses que passaran, crec que s’ha de votar una opció independentista. Encara que no aconseguim aviat la independència, es produirà un terratrèmol important en tot aquest estat anquilosat, que sembla que encara estigui en l’època del franquisme, i farà variar la relació de forces entre Madrid i la perifèria.

Feu el que feu, tingueu clar que les coses no quedaran com abans, ja no es pot.

EDUARD MESALLES SANJUÁN, VILASSAR DE DALT

Respectar... quina llei?

La Constitució del 1978 és antidemocràtica i antiespanyola. Antidemocràtica: iniciada sota la por del terror d’ETA, escrita sota la por que feien els militars que hi conspiraven en contra, corregida sota la por del furor de les forces vives i de l’antiga policia, i aprovada sota la por com a única sortida de l’opressió del franquisme.

Antiespanyola: proclama en el preàmbul “la voluntat de protegir els pobles d’Espanya, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”, però a l’article 1, punt 2, en disposar que “la sobirania resideix en el poble espanyol”, i no en els pobles d’Espanya, no protegeix sinó que subjecta (art. 8) els pobles d’Espanya per les armes.

Però des de l’1 de gener del 1986, amb l’entrada a la UE, l’Estat no pot fer servir les armes contra Catalunya ni contra els actes dels seus governants i ciutadans.

300 anys després del Decret de Nova Planta, dictat per Felip V a Madrid, ha arribat l’hora de la justícia, superior a la llei injusta.

MAGÍ TORNER BALCELLS, BARCELONA