Una resposta a Maria Antònia Munar

Benvolgut Sebastià, contact amb tu a través de Facebook perquè no tenc una adreça electrónica teva.

Vaig llegir l'article "Un nou partit a Mallorca" publicat al 'DBalears' el dia 19 de març, i et volia dir al respecte que em dol el fet que recordis negativament "la Unió Mallorquina de Maria Antònia Munar", i més tenint en compte que a partir de l'any 2007 em succeïren Miquel Nadal, M.A. Flaquer, Joan Monjo (interí) i Josep Melià, i que no tenguis en compte totes les coses bones que férem des de les institucions a favor de la cultura i la identitat.

Tu mateix fores membre del jurat dels Premis Mallorca de creació literària, uns premis que nasqueren amb la voluntat de prestigiar l'ús social del català a Mallorca. També impulsàrem la Fira del Llibre en català, l'Espai Mallorca tan malmès darrerament, proclamàrem l'Himne de Mallorca, férem campanyes de normalització lingüística, donarem suport a l'OCB, suport genèric a les publicacions i un llarg etcètera. Unes polítiques que malhauradament ara trobam a faltar.

Només et deman que ho prenguis en consideració i que procureu no malmenar les 32.000 persones que a les darreres eleccions votaren UM.

Una cordial salutació,

Maria Antònia Munar

Benvolguda Maria Antònia, aquest que acabo de copiar i enganxar és el contingut exacte i literal del missatge (alguna falta d'ortografia inclosa) que em vares enviar per Facebook el passat dia 22 de març. Me'l vas enviar, com tu mateixa deies, com a resposta a un article meu que no te va fer gràcia. Ja me sap greu. Com que tampoc tinc una adreça electrònica teva, i encara que sigui amb retard, espero que no et sàpiga greu que et respongui en públic, a través d'aquesta columna.

No sé què devien pensar ahir les 32.000 persones que van votar UM a les darreres eleccions, veient les imatges de la teva desfilada cap a la presó, però no crec que fos cap cosa bona. Jo no he estat mai votant d'UM, però et puc assegurar que, com a simple ciutadà llis i ras de les Balears, només vaig poder sentir una profunda vergonya aliena. Has estat un dels dirigents polítics més rellevants que hi ha hagut a Mallorca en els darrers trenta anys, i tot plegat ha acabat en el teu ingrés a presidi.

En el teu missatge, com soleu fer els polítics, tenies el valor de recordar-me les coses de més o menys profit que havia fet el teu partit quan tocava poder, ometent totes les baixeses que vàreu cometre a canvi. Bé, en Franco també va fer pantans, va construir carreteres i va posar la vejés . Però un grapat de mesures de pur sentit comú no justifiquen un mandat tacat de corrupció i brutícia. Estic d'acord que la teva sentència, comparada amb la que li ha caigut al teu amic Jaume Matas, resulta exagerada: però no per falta de culpa teva, sinó per excés d'influència d'ell i del partit en el qual milita. Estic d'acord, també, que tant la dreta com l'esquerra illenques et van deixar fer i desfer al teu gust durant molts d'anys, a canvi de tres vots ben miserables però que resolien majories parlamentàries. És una llàstima que la gran dama de la política balear acabi sent una presidiària. Però encara és més trist el mal que tots plegats heu fet als ciutadans d'aquesta terra.