Què se’n va fer de la roba?

Aquests dies queixa’t, però gaudeix, també, de les excuses, tan divertides, que un dia s’acabaran, i seran dignament substituïdes pels riures del record, amb els protagonistes de l’engany. El patge que recull les cartes porta botes d’aigua perquè a l’Orient hi plou molt, home, i porta un vestit llampant que es veu baratet perquè els Reis són estalviadors i compren als basars (que són uns basars sostenibles, no cal dir-ho). Sí, sí, la barba de Melcior sembla enganxada, és que de fet és enganxada, sou molt llestos, perquè no tenen temps de pentinar-se la de debò, que la porten a sota; és com els jutges, que es posen perruca, ¿no els heu vist? Sí, esclar, les cavalcades són simultànies (simultànies vol dir que passen a la vegada) perquè els Reis són màgics i tenen el do de la ubiqüitat (que vol dir que són a tot arreu) i lògicament TV3 no retransmetrà la cavalcada de Sant Kevin de Vallfosca, on viviu, que és molt petita, i sí la de Barcelona, que, ja se sap, té més possibles. Un dia us mirareu aquesta foto macarrònica, per la qual avui feu cua, amb les cortines daurades al fons i el patge de les botes d’aigua assegut en un tron vermell de cartró pedra. Un dia, un dia llunyà, us mirareu, tu i ells, els nens d’avui, la cara d’espant que fan, asseguts a la seva falda amb la carta a la mà. Aquell dia, falten anys, encara, no recordaràs aquesta roba que porten avui: els pantalonets virolats amb pedaços de cara de conill. Com és possible? ¿Potser us ho va regalar algú? Potser tu també ho regalaràs. Un dia ja no recordaràs aquest estenedor d’avui, ple de roba petita. Però ara, en canvi, pots anticipar, boirosament, el dia aquell, que arribarà, en què mirareu la foto (si tot va una mica bé) rient.