Ronald McDonald i els tomàquets
Pel carrer, en una marquesina, hi llegeixo la propaganda de la multinacional d’hamburgueses McDonald’s. Hi diu: “ Desayunos McDonald’s, despierta tu sonrisa ”. I a sota, i ja en idioma indígena, la frase: “Torrades amb tomàquet natural”. Diuen “natural”, suposo, perquè no et pensis que t’hi posen quètxup.
El cas és que la foto que il·lustra l’anunci és la d’una torrada col·locada artísticament i gastronòmica al damunt de l’altra. Són torrades que tenen la forma del pa que anomenem xapata, no pas llesques del pa que anomenem de pagès. I el tomàquet que hi ha al damunt és tomàquet triturat. Una muntanya de tomàquet triturat. Per si algú en tenia algun dubte, deixeu-me dir que al costat d’ambdues llesques hi ha un potet transparent amb tomàquet triturat a dins.
Que al McDonald’s hagin decidit fer esmorzars amb pa amb tomàquet no vol dir que el pallasso Ronald McDonald sigui un ésser sensible a la idiosincràsia catalana o que estigui a favor del dret a decidir o que es trobi a punt de treure un llibre titulat Les postures sexuals del 1714. Vol dir que el pa amb tomàquet, com a concepte, a Catalunya és negoci. Però el McDonald’s és una multinacional que ofereix entrepans a preu gairebé de menjador social. És a dir, a un euro. I, per tant, no es pot permetre l’esforç terrible, titànic, esclau, de tenir uns treballadors tallant un tomàquet de sucar per la meitat i fregant-lo, a continuació, al pa. El que fa, doncs, és triturar aital tomàquet i pintar-lo damunt d’una torrada.
Que això ho faci el McDonald’s és comprensible. Però que ho facin els bars i restaurants de Catalunya és una perversió que s’hauria de denunciar. Que potser els asturians permeten que algú els serveixi una sidra mal tirada? I doncs? Pa amb tomàquet pintat amb pinzell? Si ens empassem això què més ens empassarem? L’altre dia, al colmado Víctor, de Valldoreix, ja vaig llegir que tenien tomàquets “de pintar”.
