Sánchez-Camacho i la síndrome de Josep Piqué
Algú podria pensar que la humiliació pública a què ha estat sotmesa Alícia Sánchez-Camacho pel seu mateix partit és un fet insòlit, però s'equivocaria del tot. D'alguna manera tots els líders del PP català han estat menystinguts per Madrid. Aleix Vidal-Quadras va ser decapitat per satisfer Pujol. Alberto Fernández va ser obligat a plegar per posar en marxa una operació catalanista amb Josep Piqué. Aquest va dimitir fart d'Acebes i Zaplana i la campanya contra l'Estatut. Daniel Sirera va marxar per la porta del darrere dient improperis dels seus companys. I ara li ha tocat a Alícia Sánchez-Camacho.
Camacho, en el fons, ha volgut emular Piqué i erigir-se en la representant dels sectors moderats que volen millorar la posició de Catalunya dins d'Espanya però sense trencar. Amb aquesta jugada la dirigent catalana pretenia abandonar la posició marginal que el PP ocupa ara a Catalunya i ampliar el seu espectre, però com li va passar a Piqué s'ha estavellat contra la realitat de l'Espanya intransigent i unitarista.
El PP ha deixat clar aquests dies que no acceptarà cap mena de tracte diferencial per a Catalunya perquè això xoca de ple amb el seu corpus doctrinal. Esperanza Aguirre ho ha definit d'una manera molt crua quan ha dit que "Catalunya pertany a tots els espanyols". El PP català ha volgut anar contra els seus propis principis i per això ha rebut un càstig especialment cruel.
El resultat final és que la maniobra d'Alícia Sánchez-Camacho ha servit per esvair qualsevol dubte que hi pogués haver sobre les intencions del PP i del govern espanyol. Difícilment podia quedar més clara la nul·la voluntat negociadora, ni tan sols d'obrir un diàleg seriós, per part de Rajoy. Ni tots els precs de l' establishment ni la immolació pública de la seva cap de files a Catalunya han aconseguit moure ni un centímetre la posició del PP espanyol.
Sense voler-ho, en un acte de pedagogia involuntària, la líder del PP català ha fet una aportació decisiva al procés de "carregar-se de raons" de què tant parla el president Mas i que és necessari per ampliar la base social de suport a l'estat propi.
