Manipular la Guàrdia Civil

L'episodi de l'Institut El Palau és un exemple de fins a quin punt la realitat ha deixat d'importar

El secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto (conegut sobretot per presumptament haver facilitat informació privilegiada referent a l'operació Lezo a l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González i al seu germà Pablo), i el d'Educació (Marcial Marín, conegut sobretot per haver protagonitzat un agre enfrontament amb la comunitat educativa durant la seva etapa com a conseller d'Educació a la Comunitat de Castella - la Manxa), es reuniran d'aquí uns dies amb els guàrdies civils pares d'alumnes de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca per donar-los suport. Els secretaris Nieto i Marín no són exactament filantrops, ni voluntaris de missions humanitàries, ni psicòlegs especialitzats en famílies. Són dos polítics del PP, de la generació dels 'sorayos', que aniran a fer-se la foto al costat dels esforçats herois que sacrifiquen sense dubtar-ho ni un instant la seva vida per garantir la nostra seguretat, abans al País Basc i ara a Catalunya, territoris de l'odi desbocat. És a dir, aniran a mirar d'aconseguir el seu tall polític de pastís, un pastís cuinat des del mateix govern d'Espanya, inflat pels lleials aliats/enemics de Cs i flamejat amb el combustible tòxic del pseudoperiodisme que assenyala culpables amb fotos, noms i cognoms, saltant-se tots els codis deontològics possibles. I ho faran, una vegada més, a compte d'uns agents de la Guàrdia Civil i de les seves famílies, utilitzats sense cap mania per aconseguir l'objectiu: construir la mentida que a Catalunya hi ha odi i violència. En benefici de la unitat d'Espanya, no cal dir-ho.

Utilitzen la Guàrdia Civil per construir la mentida que a Catalunya hi ha odi i violència

L'episodi de l'Institut El Palau, inventat poc després de l'1-O, deixat de banda perquè no donava per més i revifat novament mig any més tard, quan el nacionalisme espanyol veu amb desesperació que el seu relat judicial contra el Procés i l'1-O s'esfondra a Alemanya i a Bèlgica, és un excel·lent exemple de fins a quin punt la realitat i la més elemental noció de decència han deixat d'importar en un sistema polític en plena putrefacció disposat a arrossegar-ho absolutament tot amb ell en la seva caiguda. Inclosos, evidentment, els cossos policials de l'Estat, en el paper de tontos útils usats com a col·laboradors necessaris en la construcció i difusió de mentides.

Informes policials que parlen de més de tres-centes agressions contra agents durant la celebració del referèndum, i que després resultava que eren ungles trencades o girades de peu en el compliment del deure d'aporrinar la ciutadania indefensa. Informes de la Guàrdia Civil que serveixen de riota general, com el de Sant Esteve de les Roures. Guàrdies civils brutalment agredits a Altsasu per hordes d'"aldeanos embrutecidos" d'ideologia nazi-abertzale. Fills de guàrdies civils assetjats en un institut del que consideren la sinistra Catalunya profunda, "gente de religión y trabuco", com escrivia Félix de Azúa en referència a Girona. No és que la Benemérita i la Policia Nacional hagin gaudit mai de gaire favor popular, però sembla talment com si els polítics espanyols s'haguessin conjurat per acabar d'enfonsar-los.

Més continguts de