VISCA EL SISTEMA

Els ossos de Lorca

No es pot obrir una etapa democràtica amb els ministres del feixisme redactant la Constitució

SEBASTIÀ ALZAMORA
SEBASTIÀ ALZAMORA

El PP és la ultradreta que arrossega alguns complexos (encara hi subsisteixen alguns vestigis moderats), Ciutadans és la ultradreta que intenta –sense èxit– dissimular la seva falta de complexos, i Vox és la ultradreta que ni dissimula ni té complexos, sinó que crida orgullosament “Somos de extrema necesidad” per celebrar els seus resultats electorals a Andalusia. Hi ha aquests matisos entre ells, però els uneixen els seus odis. Odien els negres, odien els moros, odien els catalans, odien les dones, odien els homosexuals, odien la cultura i tot el que hi tingui a veure. Exageren el to, com fan tots els polítics, quan mitinguegen o pronuncien discursos, però l'odi el senten de debò i procuren alimentar-lo i cuidar-lo cada dia, perquè és la seva font electoral. La seva força.

Avui dia els ossos de Lorca segueixen abandonats al mateix lloc, i a la seva Andalusia guanyen les eleccions aquells que enalteixen la memòria dels seus assassins

Aquesta és la coalició que previsiblement governarà Andalusia en els propers anys, i és la fórmula –els tripartits d'ultradreta– que s'intentarà implantar a totes les administracions que es pugui, siguin municipals, autonòmiques o estatals. Particularment s'intentarà amb més ganes al País Valencià i a les illes Balears, perquè són comunitats on existeix la també odiada llengua catalana i un possible electorat propici a la proposta PP-Cs-Vox. No cal imaginar negres auguris: n'hi ha prou de constatar l'endarreriment en tots els ordres, l'empobriment democràtic i l'aprofundiment en la corrupció que aquest panorama suposa per a Espanya i per a tots els espanyols, tant si ho són de grat com si ho són per força. L'odi neix de la por i de la ignorància, que són les forces de la involució. Que dins dels partits de la ultradreta hi pugui haver persones amb estudis superiors, o que fins i tot han destacat en els seus àmbits acadèmics o professionals, no canvia ni matisa aquesta realitat. Alguns segueixen les ideologies de l'odi per falta d'intel·ligència i d'altres per mala fe o per ambició personal. Però el resultat segueix sent el mateix endarreriment, el mateix empobriment i la mateixa corrupció.

Per descomptat, el que ha passat a Andalusia i el que pot passar d'ara endavant és el resultat d'una Transició poruga que va tenir un excés de miraments amb els feixistes, als quals va infiltrar dins la democràcia fins al punt que un dels pares de la Constitució era Fraga. No es pot obrir una etapa democràtica amb els ministres del feixisme redactant la Constitució. Que ara un altre d'aquests pares, Roca Junyent, parli de “lubrificar” els conflictes sona com un acudit de mal gust. Sobretot després d'haver-lo vist defensar legalment una infanta i una monarquia corruptes amb una convicció i una contundència dignes de millor causa.

He titulat aquest article amb els ossos de Federico García Lorca perquè és un exemple del que vull dir. Espanya és un país que té les restes del seu poeta més universalment conegut abandonades allà on el van assassinar uns feixistes. Avui dia els ossos de Lorca segueixen abandonats al mateix lloc, i a la seva Andalusia guanyen les eleccions aquells que enalteixen la memòria dels seus assassins. Un magnífic balanç per als quaranta anys de la Constitució.

Més continguts de