VISCA EL SISTEMA

El PP, els gais i les feines porqueria

És curiosa l'obsessió de l'extrema dreta a tractar de bruts tots aquells a qui odien

La candidata del PP a la presidència de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha ofert, en declaracions al digital 'Madridiario', un recital demostratiu del viatge exprés al centre que ha fet el partit de Pablo Casado després de les eleccions del 28-A. Díaz Ayuso, que ja va assolir notorietat en afirmar que els embussos –sobretot els caps de setmana i a l'hora de sopar– formen part del patrimoni sentimental dels madrilenys, és una de les persones de màxima confiança de Casado, a qui ella no es cansa d'agrair a tort i a dret l'oportunitat que li va concedir en situar-la a primera fila. No endebades és l'actual vicesecretària de comunicació i portaveu del PP a Madrid, els mateixos càrrecs que ocupava Pablo Casado abans de convertir-se en el líder més fracassat de la història del PP (incloent-hi Hernández Mancha, que almenys va tenir la decència de dimitir).

Díaz Ayuso considera que la Casa de Campo, el parc més gran de Madrid, no és el lloc idoni per celebrar-hi la festa de l'Orgull “perquè és escenari de les famílies i dels que hi van a practicar esport”. Traduït: com que per als joves i dinàmics dirigents del PP l'homosexualitat no és tan sols un vici o una malaltia, sinó un adoctrinament gairebé tan nociu com el de l'independentisme, cal preservar les famílies i els ciutadans que fan esport de tenir-hi cap contacte, no fos cas que se'n contagiïn. Ni el bisbe d'Alcalá de Henares, Juan Antonio Reig Pla, donaria l'abast per curar tanta gent infectada i/o abduïda pels perversos gais. No és casual, d'altra banda, que les declaracions de Díaz Ayuso fossin en resposta a una proposta del secretari general de Vox i lletrat de l'acusació popular al judici de l'1-O, Javier Ortega Smith, que demanava que s'expulsi la celebració de l'Orgull del centre de Madrid i se la desplaci a la susdita Casa de Campo, amb la condició que els organitzadors “paguin la neteja”. És curiosa l'obsessió de l'extrema dreta a tractar de bruts tots aquells a qui odien, quan les seves concentracions públiques solen convertir-se en autèntics festivals de la ronya. I és curiós també com el PP ha quedat enfangat en el cos a cos amb Vox: cada vegada que els de Santiago Abascal emeten una de les seves flatulències, el PP se sent interpel·lat a respirar-la i a empudegar-la encara una mica més.

A la mateixa entrevista, Díaz Ayuso manifestava que parlar de feines porqueria “és ofensiu per als que estan desitjant tenir aquesta feina porqueria”, i afegia que ella prefereix “que hi hagi un lloc de treball que no pas que no hi hagi feina”. És a dir: és millor molts llocs de treball dolents que pocs de qualitat. Se li ha d'agrair que hagi resumit amb tanta concisió i exactitud el sentit i el perquè de la reforma laboral que va imposar el seu partit amb el corró de la majoria absoluta al Congrés, tot i que no ho ha fet amb tanta eficàcia com la seva companya Andrea Fabra i el seu insuperable “Que se jodan”. Ser portaveu d'una organització com el PP sí que és una feina porqueria. I no perquè sigui precària ni mal pagada.

Més continguts de