La setmana de l’'Habemus Papam!'
Em diu un dels cardenals que és a Roma a punt de tancar-se en conclave així que es pronuncií l’extra omnes (fora tothom), que “ara ja som a l’etapa de la meditació, concentració i pregària. [...] Les congregacions d’aquests dies són molt interessants. Es parla de la situació de l’Església i del món i, en conseqüència, del perfil del Papa que ha de venir. Però, tot sumat i restat, hi ha un ambient serè, tranquil i fraternal”.
Suposo que hi deu haver tantes percepcions del que està passant allà dintre com cardenals, amb la seva biografia i les seves expectatives, pròpies o forçades pels altres, i que no totes les discussions deuen ser ni tan serenes ni, sobretot, tan fraternals. Francesc mateix va explicar a la seva biografia que durant l’elecció del 2013 va descobrir que algú va escampar mentides sobre el seu estat de salut perquè no sortís escollit.
Sens dubte que hi deu haver política, interessos de faccions més o menys conservadores i equilibris territorials en el repartiment del poder, i una estratègia electoral adaptada al fet incomprensible, venint de la política, que públicament ningú no fa campanya per ell mateix. Però, "sumat i restat”, entre més de 130 electors se suposa que hi ha d’haver un sentit espiritual del vot i prou sentit de la responsabilitat perquè més d’un cardenal estigui pregant perquè apartin d’ell aquest calze. És el cas del mateix Francesc, que quan li venien a explicar quines virtuts hauria de tenir el nou papa, preguntava: “I on trobem un tipus així?”, i que quan li contestaven que podria ser ell, no els feia gaire cas i girava cua.
