Reflexions

Aquí teniu paraules sàvies d’autors que admiro

Acabem una setmana intensa, que va arrencar amb Sant Jordi i acaba en jornada de reflexió. He pensat que seria bonic enllaçar aquests dos conceptes. Aquí teniu paraules sàvies d’autors que admiro. Us les ofereixo per reflexionar.

"Un mal escriptor és aquell que la seva vida resulta més interessant que la seva obra". John Irving.

"El dolor és exactament proporcional al valor de la pèrdua". Julian Barnes.

"Poden forçar-te a dir qualsevol cosa, però no hi ha manera que t’ho facin creure. A dins teu no hi entraran mai". George Orwell.

"El món cal prefabricar-lo cadascú, cal crear esglaons que t’enfilin, que et treguin del pou. Cal inventar la vida perquè acaba essent veritat". Ana María Matute.

"L'única droga que no et mata –encara que et faci emmalaltir–, l'únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura". Montserrat Roig.

"El desig tossut d’esperança en què em van fer créixer m’obliga a respondre amb el mateix que vaig rebre". Ángeles Mastretta.

"El temps no es veu mirant endarrere, sinó penetrant-lo, com l’aigua". Margaret Atwood.

"La literatura està feta per persones marcades per la seva cultura, la seva educació i l’ambient que les envolta. La primera condició que em defineix és ser dona". Alice Munro.

"Aquell a qui no li és permès usar la llengua pròpia no pot ser feliç ni sentir-se lliure". Ferdinando Camon.

"La indiferència del món, que tan difícil de suportar trobaren Keats, Flaubert i altres genis, en el cas de les dones no fou indiferència, sinó hostilitat. A elles, el món no els deia com els deia a ells: «Escriviu, si en teniu ganes; a mi tant se me’n fum». A elles, el món els deia amb una riallada: «Escriure? Què escriuràs, tu, desgraciada?»" Virginia Woolf.

"La saviesa de la novel·la procedeix de tenir una pregunta per a tot. Un món totalitari és un món ple de respostes i de certeses. En aquest món no hi cap la novel·la. La novel·la està feta de preguntes". Milan Kundera.

"Quan som feliços, la nostra fantasia té més força; quan som infeliços, actua de manera més vivaç la nostra memòria. El sofriment fa la fantasia més dèbil i mandrosa; ens és difícil apartar la mirada de la nostra vida i de la nostra ànima. En les coses que escrivim hi afloren aleshores contínuament records del nostre passat, la nostra pròpia veu ressona contínuament i no aconseguim imposar-li el silenci". Natalia Ginzburg.

Més continguts de