El somni xinès
L’ECLOSIÓ. És com una nova gran Ruta de la Seda a escala global. Tots els camins porten a la Xina i la Xina s’ha obert al món. A tot el món. S’ha infiltrat en territoris vedats de l’hegemonia nord-americana, ha trepitjat contractes i mercats i s’ha sabut vendre com l’aliat convenient de règims incòmodes. Un mister Marshall de l’Orient que podia comprar deute d’entrampades economies occidentals i que s’ha arribat a convertir en el primer donant de préstecs al desenvolupament del continent africà, per davant del Banc Mundial.
Fa poc més d’una dècada a Brussel·les no hi havia més d’una desena de periodistes xinesos cobrint l’actualitat comunitària i costava veure’ls seguint el dia a dia de les institucions europees. Avui l’agència de notícies estatal xinesa Xinhua té una espectacular seu a peu de carrer, a tocar de la Comissió Europea, i ja és el segon mitjà del món amb més personal a Brussel·les, per davant de Reuters i de la BBC. Han sigut els anys de la gran eclosió xinesa, dins i fora del país. Avui també hi ha més de tot a la Xina. Més telèfons mòbils, més contaminació, més turistes, fins i tot més fills. I també hi ha molta més política. Política internacional, perquè la interior continua controlada amb mà de ferro. Pequín s’amaga darrere d’un doble joc: conqueridor a l’exterior, vulnerable a l’interior. Desafia l’arquitectura econòmica i financera mundial mentre castiga la dissidència política i la corrupció amb la purga repressiva més dura de les últimes dècades.
EL DESAFIAMENT. És la Xina, potència militar, que la setmana passada va enviar una fragata al port d’Aden per evacuar 225 xinesos atrapats en la guerra civil del Iemen, en el que han qualificat com la primera operació de rescat marítim de la seva història. El tercer gran exportador mundial d’armes, que acaba de tancar un contracte per vendre vuit submarins per valor de 5.000 milions de dòlars al Pakistan, i que és capaç de construir una barrera d’illots artificials als mars del sud del país per instal·lar-hi un port. El gegant que ja fa temps va deixar de ser la fàbrica del món per convertir-se en comprador i exportador de tecnologia. De la còpia industrial a la R+D. El 2014 la Xina va invertir més diners a l’exterior que no pas inversions va rebre en el seu territori.
Aquesta Xina ha decidit crear ara un Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures, la primera institució financera mundial que no estarà liderada pels Estats Units o un dels seus aliats. Washington ha intentat frenar la irresistible atracció del poder xinès però més d’una cinquantena de països es van afanyar a presentar la seva candidatura per formar-ne part, entre els quals Alemanya, França, Holanda, Espanya, Suècia i el Regne Unit (un moviment que Washington va viure gairebé com una traïció). Els Estats Units han fet lobi actiu per frenar aquesta desbandada europea, sense cap èxit. No hi hagut debat oficial, només un campi qui pugui. “¿És una mostra de la falta de pensament estratègic que hi ha a la Unió o de la irrellevància europea?”, es demanava aquesta setmana l’analista de l’Egmont Institut de Brussel·les Thomas Renard.
La Xina vol reescriure a la seva manera les regles d’un món post Bretton Woods que el relegava a ser l’etern secundari de les de les institucions financeres mundials. Tothom el volia a dins però no liderant. I ara és el món qui s’ha de ressituar davant la iniciativa xinesa. Com Rússia, Pequín també ha decidit fa temps desafiar l’ordre mundial. “El somni xinès” del president Xi Jinping és un somni de reafirmació de poder geoeconòmic a l’exterior i de control polític a l’interior.
