El sufragi per classes (1925)

La tria de J. M. CasasúsEl senyor Vázquez de Mella ha fet unes declaracions proposant substituir el sufragi universal pel sufragi per classes. Proposa el senyor Vázquez de Mella que la representació parlamentària la donin les sis classes següents: agrícola, industrial, comercial, eclesiàstica, intel·lectual i militar. En les tres primeres es distingirà entre obrers i patrons. Ara bé: és de suposar que el senyor Vázquez de Mella no ha fet aquestes declaracions per dir-nos que cada una d’aquestes classes tindrà un nombre de representants proporcional al nombre d’individus que la constitueixen. No; el senyor Vázquez de Mella vol que cada una d’aquestes classes tingui una representació igual. És a dir, que la classe intel·lectual i la classe agrícola tindran el mateix nombre de representants, malgrat que, per exemple, la classe intel·lectual, la constitueixin cinc mil persones i la classe agrícola, cinc milions. I en fer la distinció entre patrons i obrers en cada una de les tres primeres classes, deu voler segurament que el nombre de representants obrers sigui el mateix que el nombre de representants patrons, malgrat que el nombre d’obrers sigui cent vegades més gros que el nombre de patrons. Evidentment, vol dir això. I en aquest sentit se suma als esforços dels partidaris del vot acumulatiu, de la representació corporativa i de tants i tants altres sistemes l’objectiu final dels quals és, en definitiva, anul·lar el principi que tots els vots han d’ésser iguals. El senyor Vázquez de Mella defensa el sufragi per classes afirmant que les classes són naturals, la qual cosa deu comportar, és clar, que cal rebutjar el sufragi individual perquè els individus són artificials. [...] Normalment, els qui parlen de classes, de donar consciència de classe, d’oposar les classes, són els deixebles de Karl Marx. Contra aquests, l’argumentació dels demòcrates ha estat sempre que en la pàtria o en la col·lectivitat humana s’esborraven les classes; que cap interès de classe legítim era oposat a l’interès de la col·lectivitat; que hi havia una actuació superior a l’actuació de classe, i era l’actuació patriòtica i l’actuació en nom dels interessos generals humans. Però, ara vénen veus de l’extrema dreta i diuen: teniu raó que l’Estat es compon de classes i la nostra actuació està bé que sigui de classe. [...] Recordem que en el període revolucionari francès, el tercer estat va demanar que se li doblés la representació. Per què no pot venir un moment que la classe obrera unida demani que se li augmenti la representació, o simplement que assumeixi tota la representació? Fins ara, pot dir, he tingut una representació inferior a la que m’escau pel nombre. Ara vull tenir una representació superior a la que m’escau pel nombre. [...] Els partits demòcrates, tant els anomenats burgesos com els anomenats obrers, exceptuant els extrems per les dues bandes, estan d’acord que els obrers sempre tinguin una representació proporcional al nombre. [...]