Amb dues Champions seguides, tres en total, i els quatre títols de la temporada al sac i ben lligats, l’equip femení de futbol del Barça és l’admiració del món de l’esport i s’ha convertit ja en una esquadra de llegenda. Perquè, a més a més, per aconseguir-ho, l’equip de Giráldez va haver de superar la prova més dura de totes, vèncer el Lió invencible en un cara o creu de noranta minuts. I el va guanyar amb un triple desplegament: el del futbol col·lectiu que saben practicar, una preparació física exuberant i, sobretot, una fortalesa psicològica digna d’estudi. No és fàcil resistir un equip com el francès, que desmoralitza perquè no necessita fer gran cosa per imposar-se.
Veure marcar Alexia el 2-0 acabada de sortir al camp va ser d’èxtasi, però el partit que van jugar Aitana Bonmatí i Mariona Caldentey va ser de Pilota d’Or. Aitana va ser a tot arreu, oportuna, solidària i efectiva. Veure-la com orientava el cos, com obria, pausava o accelerava el joc va ser assistir a una classe magistral.
I després, és clar, hi ha l’impacte social d’una final com la de Bilbao, amb 50.000 espectadors. Les noies s’han convertit en poc anys en un inesperat motiu d’orgull barcelonista. Arrosseguen als estadis un tipus d’afició encara més familiar que l'equip masculí i molt més amistosa i pacífica, i això, sumat a la intel·ligència i a la veritat que desprenen quan parlen a les entrevistes, converteix aquest equip en motor i exponent d’una feminització i igualació de la societat que fa bé a tothom. És un Barça dolç quan canta feliç el Sweet Caroline, i que té ànima i fortalesa de dona.
