Els talibans ens han tornat a enganyar

Estava fent el primer any de medicina a la Universitat de Kabul quan, el 26 de setembre del 1996, els talibans van irrompre i es van apoderar de la capital. Era dijous. Ho recordo perfectament perquè m'afanyava per acabar els deures per al cap de setmana. De sobte, però, aquells deures ja no servien per a res. L'endemà els talibans ja havien anunciat que a partir de llavors totes les dones i nenes tenien prohibit "fins a nou avís" anar a les escoles i els llocs de treball i fins i tot aparèixer en públic sense un acompanyant masculí.

Durant els cinc anys següents, fins que les forces internacionals liderades pels Estats Units van posar fi al regnat de terror dels talibans el 2001, les dones afganeses veien el món només a través de les finestres de casa seva. Jo estava desolada. Somiava en convertir-me en ginecòloga per contribuir a reduir la taxa de mortalitat materna crònicament alta de l'Afganistan. No va ser possible. I ara aquesta desesperació la senten una nova generació de milions de dones afganeses.

Abans de tornar a conquerir l'Afganistan, l'agost del 2021, els talibans havien promès, entre altres coses, salvaguardar els drets de les dones per alleujar les pors del món i aconseguir que les últimes forces estrangeres que s'interposaven en el seu camí es retiressin. Però, des d'aleshores, han emès desenes d'edictes per privar les dones de drets humans bàsics. El mes passat els van prohibir anar a la universitat.

Ara ja no hi hauria d’haver cap dubte que van estafar la comunitat internacional. Els talibans han restablert el seu brutal règim fonamentalista islàmic i d'apartheid de gènere, i han revertit així el progrés social de les dues últimes dècades. No obstant, la comunitat internacional, inclosos els Estats Units, encara s'aferra ingènuament a una altra fal·làcia dels talibans, que asseguren que eliminaran la branca de l'Estat Islàmic de l'Afganistan, i hi ha mantingut contacte. Es tracta d’una interpretació errònia de la realitat que, de fet, augmenta l'amenaça a la seguretat a llarg termini als Estats Units i al món.

Els talibans estan formant una nova generació d'extremistes violents. Han pres el control del sistema escolar afganès i han introduït nous currículums que adoctrinen els nens en una ideologia extremista, que avala la violència per avançar en els seus objectius. La creixent fricció dins dels talibans farà augmentar la radicalització i la inestabilitat a mesura que les faccions lluitin per la ideologia i la distribució dels recursos.

Durant el primer període dels talibans al poder, vaig tenir més sort que la majoria de les dones afganeses. Vaig fugir a casa meva, a Badakhxan, l'única província de l'Afganistan que aquell règim no va conquistar mai, i vaig muntar una escola d'anglès per a noies. Quan els talibans van ser expulsats, vaig entrar en política en la fràgil democràcia que hi havia. Com a dona sense pèls a la llengua, vaig ser el blanc de diversos intents d'assassinat, inclòs un el 2020, quan em van disparar al braç. Més tard em vaig trobar cara a cara amb els que em volien morta. Com a primera dona vicepresidenta del Parlament afganès, vaig ser un dels representants del meu país en les converses de pau amb els talibans a Doha el 2021. La delegació dels talibans es va comprometre a tallar tots els vincles amb Al-Qaida i altres grups extremistes, a formar un govern inclusiu i a abstenir-se d'amenaçar altres països. En una reunió, els talibans em van mirar als ulls i van assegurar que les dones podrien fer negocis i participar plenament en la vida social i política, i convertir-se en ministres i fins i tot primeres ministres.

Però la realitat és que estan tornant a esborrar les dones, prohibint que viatgin soles en públic, buscar feina o estudiar més enllà de l’educació bàsica. L'amenaça a què s'enfronten les dones va agafar una altra dimensió fa uns dies quan l’exdiputada Mursal Nabizada va ser assassinada a casa seva, a Kabul. La influència internacional és limitada, però permetre que la situació continuï així és inconcebible.

Amb el lideratge dels Estats Units, que van invertir tanta sang i diners a ajudar el poble afganès a sortir de l'abisme, el món ha de tallar tot contacte amb els talibans i comprometre’s més amb els grups de l'oposició afganesa, especialment els dels drets de les dones. Cal tancar totes les oficines dels talibans a l'estranger, prohibir als seus funcionaris que surtin del país i tallar tots els ingressos que venen de fora, inclosos els del tràfic de drogues que durant molt de temps han ajudat a mantenir-los. Els òrgans legals haurien d'investigar les violacions dels drets humans al país.

Aquestes accions no canviaran les coses d'un dia per l'altre i podrien posar en perill la dèbil cooperació amb els talibans que es necessita per garantir el subministrament d'ajuda humanitària internacional, cosa que no s’ha de veure afectada. Però els talibans han gaudit fins ara d'una sensació d'impunitat. Se'ls ha de fer sentir el mateix dolor que sent el poble de l'Afganistan fins que compleixin totes les promeses que han trencat.

L'alternativa és condemnar el poble afganès al malson que ja va viure la meva generació i veure com el país s'enfonsa encara més en un caos i un extremisme que aviat podrien arribar a les costes dels Estats Units.