Sentir vertigen davant els desenvolupaments tecnològics és d’estúpids. Així et fa sentir el manifest tecnooptimista que es va viralitzar el 2023. Un document impulsat per Marc Andreessen, un emprenedor en sèrie que destaca per ser pare del navegador Netscape i de Facebook. Aquest manifest utilitza un to èpic per exposar un seguit d’afirmacions en què la premissa és que el progrés tecnològic és l'única esperança per als grans problemes de la humanitat. Per poder salvar-la, cal deixar fer als emprenedors, en completa llibertat, confiant en el bon funcionament dels mercats lliures que al llarg del temps han mostrat capacitat per adaptar-se i evolucionar. Entronitzant els diners com la força motora d’un creixement econòmic que no pot parar. Des de la mirada del manifest, pensar en les conseqüències socials, possibles desigualtats o injustícies, són pors injustificades que només ho dificulten. De fet, el document qualifica la regulació, la sostenibilitat, la responsabilitat social i l’ètica com '“idees zombi”, un residu del comunisme.
A l’altra banda de l’espectre, hi trobem la tesi de l’economista Varoufakis, que afirma que estem presenciant una mutació del capitalisme, que ja no s’emmarca en les normes d’un mercat lliure i competitiu, amb l’aparició d’un sistema que ell anomena tecnofeudalisme. Segons ell, aquest sistema emergent es construeix sobre un capital intangible que les empreses construeixen al núvol, basat en acumulació de dades i algoritmes actius i opacs.
Segons la teoria de Varoufakis, Amazon, per exemple, seria un feu basat en el núvol. Els vassalls serien les empreses que es veuen obligades a vendre els seus productes a través de la seva plataforma. Els consumidors seríem els servents, que aportem dades infinites sobre les nostres preferències i desitjos. L’algoritme s’ajusta a la nostra capacitat econòmica i preferències, i mira d’influir sobre el nostre comportament. En una cerca per un mateix producte, s’obtenen resultats diferents en un mercat en el qual els consumidors no disposen de tota la informació. Amazon, a més, té la capacitat de fer desaparèixer un producte d’una cerca si li interessa posicionar-ne d’altres o vendre un model produït per ella mateixa.
És cert que Amazon no està sola, amb ella pot competir Alibaba i alguna altra, però es poden comptar amb els dits d’una mà. No deixen de ser feus. Xarxes socials com Instagram, TikTok o X també s’alimenten de la informació que els proporcionem: què mirem, el temps que hi som, el que ens agrada i el que no, a més del que hi pengem. Tot són dades mesurables fins al darrer detall i extremadament fidedignes. Som “servents” del núvol. De fet, ens coneixen millor que a nosaltres mateixos. Tot el capital intangible al núvol que aquestes empreses tenen, la base de la seva riquesa, el creem i actualitzem nosaltres de manera constant, amb molt de gust i tot pel mòdic preu de 0 euros.
Mentre que les empreses basades en capital tangible han de fer grans inversions per mantenir-se competitives, l’avantatge de les empreses al núvol els hi donen les dades. Les inversions es limiten a la maquinària en centres de dades, que certament tenen un cost, però petit en comparació amb la riquesa que els genera el contingut.
Un altre canvi substancial és en la part dels ingressos empresarials que es transfereixen als treballadors en forma de sous. Mentre que en empreses basades en capital terrestre pot arribar a suposar entre el 60-70%, en empreses basades en el capital al núvol aquest percentatge cau en picat, i pot arribar a ser inferior a l'1% dels ingressos. Milions de “treballadors” els sortim gratis.
Com a humans, sempre necessitarem el capital terrestre, però l'internet de les coses es va estenent i, amb ell, el poder del capital al núvol: rellotges i ulleres intel·ligents, les Alexas casolanes i derivats. I, si condueixes un Tesla, un tal Elon Musk —gran tecnooptimista— sap d’on vens i on vas, si corres més del compte, si et furgues al nas en els semàfors i, en qualsevol moment, té el poder d’immobilitzar-te el vehicle. El capital al núvol acabarà dominant el terrestre, tal com va predir Clive Humby fa més de dues dècades: “Les dades són el petroli del segle XXI”.
El tecnofeudalisme existeix, però cal tenir en compte que són feus creats per emprenedors amb esforç i visió, i no heretats de naixement com passava a l’Edat Mitjana. A favor de l’optimisme tecnològic, potser sí, però acompanyat de pensament crític: sabent què fem, per què, per a qui, i amb quines derivades.
