28/11/2021

Tejedor, el Prat i el municipalisme

3 min

El 19 de novembre, al fa poc estrenat Teatre l’Artesà del Prat de Llobregat, es va fer un acte d’homenatge a Lluís Tejedor, que va ser alcalde de la ciutat des del 1982 fins al 2019. Trenta-set anys ininterromputs de lideratge en una ciutat que a començaments dels vuitanta patia, com moltes altres de la conurbació de Barcelona, la combinació d’un gran augment de població procedent de la immigració de la resta d’Espanya i una manca tremenda dels equipaments més bàsics (escoles, centres de salut, parcs i espais públics...). A això s’hi afegien aspectes més específics, com les olors de la zona industrial propera, la contaminació de les seves platges -on anava a parar un gran col·lector-, espais naturals malmesos i amenaçats per l’expansió urbanística i de l’aeroport i una salvatge extracció d’àrids. En Tejedor i els equips de govern que han anat governant la ciutat tots aquests anys van saber veure la significació dels temes ambientals i en van fer bandera de manera clara. Avui, el Prat de Llobregat és una ciutat amb una xarxa espectacular d’equipaments de tota mena, que ha recuperat l’autoestima, que mostra amb orgull els resultats del Pacte del Delta del Llobregat aconseguit l’any 1994, amb un parc agrari consolidat, uns espais naturals que són exemples de conservació per a centenars de milers de nens cada any, i amb la carxofa i el pota blava com a senyals d’identitat d’una barreja de ciutat i camp envejable, a pocs minuts del centre de Barcelona.

No és una història única ni singular. Són moltes les ciutats catalanes mitjanes i grans que llueixen avui infraestructures i serveis d’una qualitat i d’un ús ciutadà molt significatius. El municipalisme català ha estat i és la base del gran canvi produït al país en aquests quaranta anys de democràcia local. La proximitat té un valor indubtable en la qualitat de vida de la gent. Ho deia el mateix Tejedor en un discurs d’agraïment que va ser tot un cant al paper dels governs locals en aquests moments complicats de canvi d’època, en què tornem a veure com creixen les desigualtats i com s’allunyen els centres de poder econòmic i financer de caràcter especulatiu i global. Un alcalde ha de barrejar la mirada llarga, les propostes estratègiques que li calen a la ciutat o al poble on exerceix, amb la capacitat de mirar als ulls de la gent i compartir amb els seus vilatans angoixes, maldecaps i les petites coses del dia a dia. Tingui o no tingui competències en el que es planteja. Com deia un altre gran alcalde, en José Ángel Cuerda, que va governar a Vitòria-Gasteiz durant 20 anys, “on acaben les meves competències comencen les meves incumbències”.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en la seva redacció actual, ha incorporat la idea de govern local, i la prefereix a la més tradicional d’administració local, que hi figurava anteriorment. No és un canvi només terminològic. Té tot el sentit reconèixer els municipis com una esfera de govern pròpia, diferent de l’esfera europea, estatal o de la Generalitat, sense jerarquies ni servilismes. Un govern local té un nosaltres propi, un demos específic que cal reconèixer i protegir específicament. Com va dir en Tejedor, el municipi és la primera frontera de defensa de la democràcia. I ara que ja tenim les infraestructures físiques i de serveis que no teníem fa 40 anys, ens ve la feina més difícil: aconseguir mantenir la convivència entre persones cada cop més diversificades en els seus orígens, en les seves creences, en les seves opcions vitals, familiars i de tota mena. I en aquesta difícil equació de combinar defensa de la igualtat sense confondre-la amb homogeneïtat, la tasca d’aquesta primera trinxera local és clau. Perquè són precisament les coses del dia a dia les que marquen les pautes de convivència i de respecte cap als altres.

Un país de qualitat necessita un municipalisme de qualitat. Això és el que representa la trajectòria de Lluís Tejedor com a alcalde, que resumeix molts dels trets paradigmàtics d’un alcalde compromès, políticament ambiciós i proper a la gent fins a l’extenuació. Els ajuntaments necessiten disposar de més recursos, i tenir un paper més actiu en temes clau com l’educació, la salut, la cultura, els serveis a les persones i l’habitatge. Cal reforçar el món local i les seves competències. Ens hi juguem la capacitat d’aconseguir reduir els impactes de les lògiques globals d’aculturació i individualització amb la recuperació dels trets específics i comunitaris de cada ciutat i poble, de manera que en mantinguem la identitat i el saber relacionar-se amb el món des de cada lloc específic. Mantenint aquest projecte compartit de convivència inacabable que és la realitat local.

Joan Subirats és catedràtic de ciències polítiques a la UAB.
stats