15/01/2016

El titella d’Arrimadas

2 min

Llegíem a l’ARA que Inés Arrimadas s’ha queixat al programa del Basté de les imitacions que en fan al programa Versió RAC1 i també al Polònia. En concret li sap greu el gag en què la seva imitadora diu: “Qualsevol diria que jo he de tenir opinió pròpia!” Respecte a això, ha declarat: “Són molt poques les dones al capdavant de projectes importants, sobretot en la política; sóc l’única dona cap de llista, l’única cap de l’oposició. Si a sobre que hi ha poques dones se suposa que tenim al darrere un home que és el que pensa, el que decideix el que hem de dir, anem molt malament”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aviam si ens entenem. Que hi hagi molt poques dones al capdavant de projectes importants (Ciutadans sens dubte ho és) no vol dir que no puguem criticar les dones que posen la cara al capdavant d’aquests projectes tan importants. “Si a sobre que hi ha poques dones, se suposa que tenim al darrere un home que és el que pensa...”, diu. Doncs això dic jo també. Com que hi ha poques dones, és desitjable que les poques dones que hi ha pensin per elles mateixes. Que no es dediquin, per exemple, a repetir com un Furby una cita o tres tuits fora de context que algú els ha preparat en el debat d’investidura. (I, sisplau, no vull pensar que allò s’ho va preparar ella.) Aquesta és la crítica (la mateixa en els dos programes diferents) i no té res a veure amb el masclisme. La crítica ens diu, mitjançant l’humor, que Arrimadas és un titella del ventríloc líder. I que el líder sigui home no és rellevant. En aquest sentit, quan la mateixa Arrimadas diu que “Puigdemont és una rèplica de Mas” està dient exactament el mateix que diuen d’ella. ¿Està sent masclista amb en Puigdemont? El masclisme és una cosa molt seriosa. És present cada dia en les nostres vides com un riu soterrani que ningú veu, però que ens humiteja les parets. Que una dona el faci servir d’excusa em sap molt greu.

stats