Trapero, en mans de Concha

Fa de mal dir, però aquesta podria haver sigut –provisionalment i sens perjudici que la puguin superar, que segur que poden– la setmana gran de la justícia espanyola. Arrencava amb una inèdita vaga conjunta de jutges i fiscals en què la reclamació de més independència judicial era el primer punt de la llista de les seves reivindicacions. No es limitaven a criticar la precarietat amb què treballen, tan greu històricament que sempre havia tapat altres preocupacions.

El mateix dia, l'Audiència de Schleswig-Holstein tornava a dir que no veu rebel·lió en el comportament de Carles Puigdemont i denegava la petició per tornar-lo a empresonar. Després va començar el joc del gat i la rata amb el raper Valtonyc, que ha obligat l'Audiència Nacional a emetre una ordre de detenció 'urbi et orbi' perquè no se sap on para i, segons el seu punt de vista, hauria de ser a la presó. I, mentrestant, un jutge de Barcelona ordenava una macrobatuda per un cas de corrupció en el repartiment de subvencions de la Diputació –que algunes filtracions van vincular amb èxit efímer al Procés– el dia que es publicava la sentència de la Gürtel, amb el vot particular d'un dels jutges, Ángel Hurtado, contrari a la decisió d'incloure el PP entre els condemnats.

Però aquests dies encara hi ha hagut una altra notícia judicial que no és menor, tot i ser un tràmit previst. La magistrada Carmen Lamela ha tancat la instrucció del sumari per sedició i organització criminal contra Josep Lluís Trapero i l'excúpula de la conselleria d'Interior –que també arrossega l'acusació delirant contra la intendent Teresa Laplana– i ha enviat l'expedient a la secció segona de la sala penal de l'Audiència Nacional, on seran jutjats. Han entrat, per tant, al reialme d'una estrella judicial ascendent que aviat farà ombra a Pablo Llarena: Concepción Espejel Jorquera, presidenta de la sala penal i Concha per als amics, com s'hi va referir María Dolores de Cospedal quan la va condecorar amb –agafeu-vos– la Creu Distingida de Primera Classe de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort.

L'excap dels Mossos passa de Lamela al reialme d'una magistrada apartada pels seus companys per afinitat amb el PP i ascendida pel CGPJ posteriorment

L'actuació més recent de Concha ha sigut com a presidenta del tribunal que ha jutjat els joves d'Altsasu acusats d'amenaces terroristes per una baralla de bar amb uns agents de la Guàrdia Civil. La magistrada Espejel va ser recusada per les defenses perquè està casada amb un coronel de la Guàrdia Civil i té l'Orde del Mèrit d'aquest cos –i ja van dues condecoracions–. Però en una interlocutòria signada per ella mateixa i els altres dos jutges del tribunal del cas es va desestimar la recusació amb l'únic argument que s'havia plantejat fora de termini: no es van molestar a dir ni una paraula en defensa de la seva (suposada) imparcialitat.

De tota manera, a la carrera de l'amiga de Cospedal –que també va ser la ponent de la sentència de  condemna de Valtonyc– ja hi havia hagut altres episodis brillants. Per exemple, el que va portar els seus companys de la sala penal a apartar-la, per afinitat amb el PP, del tribunal del cas Bárcenas, un encàrrec que s'havia autoadjudicat en ser elegida pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) presidenta de la secció segona de la sala penal.

La derrota de Concha va ser breu: la magistrada va reviure de les (falses) cendres perquè el CGPJ la va nomenar aleshores presidenta de la sala penal. Així passava a ser la superior jeràrquica dels magistrats que, amb una mica de consciència, havien tingut la gosadia d'apartar-la de la Gürtel. I la següent jugada va ser nomenar María José Rodríguez Duplá –afí a Espejel– presidenta de la secció segona. Amb una maniobra digna del billar francès, el duet Duplá-Espejel va aconseguir finalment alterar la composició dels tribunals que han de jutjar casos que afecten el PP. No van ser-hi a temps amb el primer de la Gürtel, autor de la sentència que ara ha condemnat el partit i on Ángel Hurtado estava en minoria i s'ha hagut de conformar amb un vot particular que avui ja ha sigut invocat per Mariano Rajoy com a argument per al recurs. Però tant el sumari dels 'papers de Bárcenas' com altres afers que afecten el PP aniran a parar a tribunals on no s'ha permès que els magistrats progressistes –José Ricardo de Prada i Julio de Diego López– puguin tornar a fer la pinça al grup d'Espejel. Com si fossin nens entremaliats a classe, se'ls ha separat i ja no podran compartir pupitre.

I aquest ecosistema, el de la secció segona de l'Audiència Nacional de Duplá supervisada per Espejel des de les altures, és el que ha de jutjar el 'criminal' Trapero.       

Més continguts de